LA LLISTA DE SCHINDLER 

guiA didàctica

Elaborada per:

Hermini Carreras, Maria Castellà, Míriam Sancho i Héctor Sancho.

FITXA TÈCNICA

Títol original: LA LLISTA DE SCHINDLER

Nacionalitat: Estats Units

Any de producció: 1993

Director: Steven Spielberg

Guió: Steven Zaillian

Disseny de producció: Steven Spielberg, Branko Lustig, Gerald R. Molen, Kathleen Kennedy 

Música: John Williams

Vestuari: Anna B. Sheppard

Director de fotografia: Janusz Kaminski

Productors executius: Amblin Entertainment

Actors principals: Liam Neeson, Ralph Fiennes, Ben Kingsley, Caroline Goodall, Embeth Davidtz, Jonathan Sagall

Durada: 195 minuts

A QUI ES POT ADREÇAR

Ensenyament Secundari Obligatori, Batxillerat, Cicles Formatius, Universitat.

SINOPSI ARGUMENTAL

La pel·lícula descriu la història verdadera d'un empresari alemany, Oskar Schindler, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Płaszów. No obstant això, és un personatge rodó, ja que al principi utilitza una mà d’obra barata jueva a la seva fàbrica per benefici propi, i no és fins a la liquidació del Gueto de Cracòvia, dirigit pel comandant Amon Göth, quan s’adona del veritable horror dels fets nazis. En aquesta escena, cal destacar la presència d’una petita noia amb un abric vermell perduda en la massacre. És l’únic element en color, que destaca entre tota la pel·lícula de blanc i negre. Aquesta imatge traspassa l’interior del protagonista, que decideix que a partir de llavors intentarà salvar el màxim nombre possible de vides, ajudat pel comptable jueu Itzhak Stern.

Redacta llavors la llista que conté els noms dels qui seran salvats, i dels qui no aniran al camp de concentració. D’aquí ve el nom de la pel·lícula.  En aquesta fàbrica prohibeix als guardians tot maltractament.

Alguns mesos més tard, la guerra s'acaba. Oskar Schindler i la seva dona deixen el país perseguits com criminals de guerra pels aliats, però no sense haver dit abans adéu als 1.200 jueus que ha salvat i d'haver rebut d'aquests un anell portant la màxima: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer». 

En l’última escena, es veu com tots els descendents de les famílies que ell va salvar i els mateixos supervivents, vius encara (els nens i nenes), van a rendir-li homenatge a la tomba de Schindler.

TEMA PRINCIPAL I SUBTEMES

El tema principal que planteja la pel·lícula és el tema del bé contra el mal. S’usa el protagonista com a “el bon alemany”, un personatge popular en el cinema estatunidenc. Mentre que Amon Göth és presentat com la maldat personificada, Schindler evoluciona gradualment: passa de recolzar el nazisme a ser el rescatador i heroi. Es conviu amb la indignitat i la crueltat, fet que ens porta a reflexionar sobre la banalitat del mal, un mal que es normalitza en la vida quotidiana; un mal administrat a través d'una administració burocràtica, la qual deshumanitza les seves parts (humanes) per estendre's de forma ordinària. Tracta una dura educació que menysprea els febles i s’aprofita dels compassius.

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

• Demostrar una altra cara de la guerra, que molts cops queda oculta (persones que dediquen la seva vida a salvar la dels altres).

• Promoure la solidaritat amb les persones i col·lectius que sofreixen persecució, maltractament, abús o marginació.

• Visualitzar les etapes d’odi dels nazis envers els jueus.

• Incentivar l’argumentació reflexiva i la pràctica del debat oral, amb respecte vers les opinions alienes, mantenir una actitud oberta i de crítica constructiva.

• Conèixer el contrast entre la bondat i la maldat de les persones.

• Identificar valors morals i diferenciar-los entre altres tipus de valors (socials, econòmics, etc.)

• Adonar-nos que les persones canvien, tant positivament com negativament.

• Reflexionar sobre la importància de les barbàries que van succeir en un passat, i intentar que no s’oblidi el sofriment que van partir algunes persones.

CONTINGUTS:

• La bondat dins la banalitat de l’home.

• La solidaritat d’un poble.

• El sentiment de culpa del protagonista.

• Els drets humans, els valors democràtics i la pau.

• La justícia. Legalitat i legitimitat. La desobediència legítima.

• La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat.

• Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat

• El sofriment i la persecució dels jueus.

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

• Història: es correspon a un període històric amb unes característiques específiques que donen pas a l’adveniment del nazisme a Alemanya i el conflicte bèl·lic mundial.

• Llengua: conviuen diferents nacionalitats i es barregen diferents idiomes.

• Educació Física: els més forts físicament són els que més resistien, els que més tardaven a morir.

• Educació Visual i Plàstica: per l’escenografia, la fotografia, de gran valor artístic.  La película és en blanc i negre i utilitzen el color per ressaltar les escenes que colpegen l’interior del protagonista.

• Música: és una part fonamental de la pel·lícula, acompanya tristament les escenes colpidores, dures, aliena a la perversió humana.

• Economia: el protagonista és empresari i tria la mà d’obra que millor l’escau per al seu benefici propi. Els diners són molt importants durant la pel·lícula, et permeten fer qualsevol tipus d’acció.

• Filosofia i ètica: utilitza la moral per decantar-se a salvar gent abans de fer-se molt ric. Hi ha moltes escenes que té un rerefons filosòfic i ètic.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

1. Per començar.

Disposició habitual de l’aula/Gran grup.

Ronda d’opinions: Què en sabeu de l’Holocaust?

2. Ens hi posem.

Disposició habitual de l’aula/Gran grup.

Explicació de la fitxa tècnica.

Dades generals: títol original, nacionalitat, idioma, direcció, guió, música, repartiment, ...

Breu biografia del director.

Sinopsi argumental.

Punts d’interès; personatges, ambientació, banda sonora, fotografia, ...

3.- Mirem el film!

Treball fora de l’aula/Individual.

Visualització de la pel·lícula.

4.- Una mirada cinematogràfica

Disposició en petit grup/3 alumnes.

Visionat de les seqüències i valoracions en petit grup.

Plànols inicials.

Al començament de la pel·lícula, observem diferents plans de detall sobre els efectes personals de Schindler (corbata, diners, insígnia nazi). Quina funció fan aquests plans?

Xiqueta abric roig

El director de La llista de Schindler va decidir rodar la pel.lícula en blanc i negre. Per què creieu que ho va decidir? Expliqueu l’única aparició del color en l’abric roig d’una nena jueva.

Valoreu el ritme i la força dramàtica de la seqüència de la matança del gueto.

Disposició habitual de l’aula/Gran grup

Posada en comú: Valoració petits grups

5.- Una mirada històrica

Treball fora de l’aula/Individual.

Lectura de l’article i resposta de les qüestions posteriors:

Carlos Hernández. “Els empresaris de Hitler i el negoci dels camps de concentració”.

http://www.laveupv.com/noticia/13664/els-empresaris-de-hitler-i-el-negoci-dels-camps-de-concentracio.

a) Com contrasta la història de l’empresari Schindler amb la majoria dels empresaris que es van beneficiar del sistema de camps de concentració?

b) Elaboreu una llista de les empreses que van col·laborar amb Hitler. Quantes n’hi ha que avui en dia segueixen funcionant? Van respondre de la seva activitat davant els tribunals?

6.- Una mirada filosòfica.

Treball fora de l’aula/Individual.

Fer un breu assaig sobre la maldat als personatges d‘Oskar Schindler i  d’Amon Göth.

7.- Fem un cineclub

Disposició habitual de l’aula/Gran grup.

Elements per al debat:

L’Holocaust nazi.

Els guetos i els camps de concentració del nazisme.

La responsabilitat de l’empresariat en l’explotació de mà d’obra jueva.

El racisme i les neteges ètniques.

Els feixismes i les seves conseqüències.

Els racistes a l’actualitat.

Necessitat de la Memòria Històrica.

WEBGRAFIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llista_de_Schindler

https://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_10/pdf/Ressenya_3.pdf

http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-9393/