Treball elaborat per Pol Curto, Maria Eiximeno, Maria Esteve, Nerea Fímia i Carles Sabaté.
Primerament teniem la idea de fer un conte, però finalment vam decidir elegir l'opció de fer un vídeo, ja que ens va semblar una manera didàctica i profitosa de motivar els xiquets i les xiquetes per a conèixer la història de la deportació.
Durant uns dies vam treballat a classe, vam fer la pluja d’idees i vam elaborat el guió del vídeo. La nostra intenció inicial era presentar-lo als nens de 3r i 4t de primària.
En aquest vídeo volem mostrar la duresa amb que tractaven els nazis als jueus i la injustícia que van cometre amb aquests; creiem que la memòria històrica vers aquestes persones encara no ha estat restaurada.
Hem elaborat el guió amb un vocabulari més aviat simple, ja que vol simular que està explicat des del punt de vista d’una nena.
Serà format conte tradicional.
Personatges: família de deportades: iaia “Maria” (Maria Eiximeno), mare “Margot” (Maria Esteve) i filla “Elizabeth” (Nerea); soldats nazis: Hans (Carles) i Otto (Pol).
1r: escenes anteriors al conflicte: família feliç (passejant pel parc, jugant…) fins que…
Comença la guerra i la família s’ha d’amagar, però finalment…
Els soldats les troben i se les emporten caminant fins al camp de concentració, on es veu una escena on s’emporten l’àvia a les cambres de gas i la mare i la filla ploren per això. Després, es separen mare i fila i c’est fini.
Comença el vídeo:
Diari tipus Anna Frank.
Dia 17 de Gener de 1944
Caminant.
No se parla, sols hi ha música.
La iaia cau, la xiqueta (stepdaughter) se la queda mirant.
Soldats: Aixeca’t! Que no tenim tot el dia!
xiqueta: El sol em crema, tinc set, tinc gana, tinc son… Tant de bo tornar a aquells moments…
(Flaixbac 1: xiqueta jugant de petita, les dos dones, mare i àvia, conversen)
Iaia: Estic molt preocupada. Temo que els nazis estiguin a prop.
Mare: Tranquila mare. Segons he sentit encara no han creuat la frontera.
Iaia: Jo crec que ens hauriem d’amagar.
L’escena torna a l’expedició, enfocant a la xiqueta un altre cop.
Tant que hem lluitat per sobreviure...
(Flaixbac 2: les dones s’amaguen)
Nena: Mare, que ens passarà?
Mare: Tot sortirà bé, només aquí estarem segures, entens filla?
Iaia: Quan tot això acabi, la vida ens tornarà a somriure.
L’escena torna a l’expedició, enfocant a Nerea un altre cop.
Nerea: Perquè ens ha passat això a nosaltres? Perquè ens odien tant? Seré jueva, però tots som iguals… Llavors, perquè ens tracten tan malament?
(Flaixbac 3: Soldats atrapen a les noies a les seves golfes)
Soldat 1 i soldat 2 entren a la casa violentament, les noies criden desesperades:
- Quietes! - diuen els soldats
- No ens feu mal - diu Es.
L’escena torna a l’expedició, enfocant a la xiqueta un altre cop i seguidament, arriben al camp de concentració.
----------
(Arribem a un cert punt on separen a les tres dones)
Soldat 1: Què fem amb l’àvia?
Soldat 2: El millor seria acabar amb ella, no serveix per res.
Soldat 1: Vale, i amb la nena i la seva mare?
Soldat 2: Elles a la fàbrica.
Soldat 1: Juntes o separades?
Soldat 2: Separades, que la mare no pugui ajudar-la.