Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van sotjar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d' encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: "Déu dels cels, per favor, envia'ns pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els conreus s'havien fet malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
-Que prima i feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
-Vinga, anem a demanar a 1'emperador Jade que plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l' allunyat palau celestial de l'emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada poc cerimoniosa dels dracs.
-¿Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
-Però majestat, els conreus s'estan assecant, i la gent s'està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!
L' emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s'hi avenia.
-Ah, d'acord -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
-Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra. L'emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.
Van passar deu dies, i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rosegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l' argila seca.
Els quatre dracs es van adonar que l' emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una idea.
-El mar, ¿que no és ple d' aigua? Hem d' absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar alguna cosa, i aquesta idea era l'única que tenien.
Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l' aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall mol- tes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint fins que l' aigua del mar va caure en forma de pluja.
-Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens xipollaven als bassals. Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d' arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap devers la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós, i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.
-¿Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va bramar quan van portar-li els dracs al davant-. És l'última vegada que em desobeïu!
Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l' aire volant i aterressin sobre els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjiang (el drac negre) al nord llunya i fred, el Huang He (el drac groc) al centre, el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al sud remot, i el Xi Jiang (perlí) al sud llunyà i tropical.
El món dels contes de Michael Foremam (1991) Versió catalana Jordi Sala. Barcelona: Vicens Vives, p. 107-109
Materials elaborats per Myriam G., Aïda P. i YAsmina Z.
Tot i que els dracs ideals es troben a Rambla 82, ben a prop hi ha la plaça Sant Josep Oriol, amb un parell de dracs amagats i una mica més de calma per llegir tranquil·lament.
Un altre lloc agradable és el jardí municipal del carrer Boqueria, al qual s'entra per l'Hotel Petit Palace.