El punt final de la ruta es dedica al drac més coneguts per als catalans, el de Sant Jordi, i es fa amb tres textos diferent i complementaris a la vegada.
És important que els textos siguin treballats pel mateix grup que, tanmateix, pot ser més nombrós que els altres.
Text a) El drac, l’heroi i la donzella
[...] Llegendes, narracions novel·lades, rondalles meravelloses... D'entre totes elles, la de Sant Jordi és la més excel·lent, fins al punt de ser proclamat patró de Catalunya més per la seva gloria llegendària que no pas per la palma del seu martiri. Així ho canten els «goigs» en honor seu: «L'art, la historia i la llegenda han brodat vostre mantell...».
En el Martirologi cristià consta tan sols que Sant Jordi fou un soldat romà de l'Àsia Menor, que sofrí martiri per la seva fe sota l'emperador Dioclecià, l'any 303. I el nom de Jordi, en realitat, no vol dir sinó «pagès», «home que cultiva la terra». Però la seva figura aviat es va envoltar d'una aurèola mítica: el seu martiri va durar set anys, davant d'un tribunal format per set reis impius; d'aquí el sobrenom de «Megalomàrtir», el màrtir grandiós, amb què se'l coneixia.
La devoció envers ell es va estendre durant l'Edat Mitjana: acudia en socors dels croats a Terra Santa, i de les hosts cristianes en terres de Moreria. «Sant Jordi, firam!, firam!» era el crit d' entrar en batalla. Va esdevenir patró de Geòrgia, Anglaterra, Sèrbia, Grècia i Rússia, i dels regnes de la Corona d' Aragó. A Catalunya se'n coneix la devoció d’ençà del segle VIII.
El seu combat mític contra el drac va ser difós, des del segle XIII, per la Llegenda àuria. Va succeir a Líbia, en un llac infestat per un drac al qual havien de sacrificar cada dia un xai i una donzella, a la sort. Fins que la sort va triar la filla única del rei d'aquell país. El monarca oferia la mà de la princesa al valent que aconseguís alliberar-la de la gola del drac. Sant Jordi, cavaller de Capadòcia, va acudir-hi tot prest. Després d'una terrible lluita, va ferir el monstre d'una forta llançada. Llavors, va manar a la princesa que es descenyís el cinturó de seda i el lligués al coll del drac. El drac es va amansir a l'instant i la bella princesa el menava com un gos. Sant Jordi, que era un herald de Crist, acomplerta la seva arriscada missió, va seguir el seu camí, incansable a lluitar per l'ideal.
Aquest és l'ascendent de la nostra llegenda de sant Jordi, que els catalans situaran a la vila de Montblanc, o a Rocallaura, a la Conca de Barberà. Però hi ha un element genuí: de la sang del drac que brollà de la seva ferida, vessada en terra, en va néixer un roser de roses vermelles.
Mitologia catalana. Dracs, gegants i dones d’aigua (1990) Text de Joan Soler i Amigó. Il·lustracions de Josep M. Martín i Saure. Barcelona: Barcanova, p. 108-109
Enllaç al text d'una versió moderna de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre "Costumari català. El curs de l'any, volum III", recollida per Joan Amades.
Quan Sant Jordi es disposava a clavar la llança, el drac va rostir-lo d’una flamarada rutinària i desganada. Fa de mal explicar, però va anar així.
Els testimonis havíem pronosticat una lluita més equilibrada i estàvem decebuts. Ningú no comptava amb aquella incineració tan rotunda! Sovint als humans ens costa assumir la realitat i ens refugiem en la fantasia. Per això vam afanyar-nos a difondre una versió més èpica del succés: després d’un combat aferrissat, l’audaç cavaller vencia la bèstia. L’afegitó de la rosa va aportar una oportuna pinzellada poètica. Sembla que, guarnida així, la història ha fet fortuna.
Jordi Masó Rahola (2012) . “Mecànica de les llegendes”. Catàleg de monstres. Barcelona: Editorial Alpina, p. 80
Aquest és el llibre que l’amant li regala per Sant Jordi.
Aquest és el poema que hi ha en el llibre que l’amant li regala per Sant Jordi.
Aquesta és la rosa que el cavaller ofereix a la dama en el poema que hi ha en llibre que l’amant li regala per Sant Jordi.
Aquest és l’amor que revela la rosa que el cavaller ofereix a la dama en el poema que hi ha en el llibre que l’amant li regala per Sant Jordi.
Aquesta és l’emoció amb què l’estimada reconeix l’amor que revela la rosa que el cavaller ofereix a la dama en el poema que hi ha en el llibre que l’amant li regala per Sant Jordi.
I quan ja no hi haurà ni amants ni llibres ni roses, els àtoms d’aquell amor que movia el sol i les estrelles encara escamparan l’emoció amb què l’estimada reconeixia l’amor que revelava la rosa que el cavaller oferia a la dama en el poema que hi havia en el llibre que l’amant li regalava per Sant Jordi.
Joan Manuel Homar (2012).On mai no fosqueja. Lleida: Pagès editors, p. 63.
Compara aquest poema amb "El jardí de la Reina" de Joan Brossa
Materials elaborats per Ramon A., Carolina T. i Marc S.
El lloc ideal seria la plaça Sant Jaume, però sol ser un espai massa sorollós. Després de descobrir el drac, un lloc ideal per a la lectura és l'espai dedicat a les columnes d'Hèrcules, al capdamunt del Mont Tàber.