El secret d’usar aquarel·les resideix en ser capaços d’establir un equilibri entre el control i el fet de deixar-se anar, de deixar-se portar. Seny i rauxa alhora. Amb l’aigua com a vehicle, el treball en aquarel·la és incert per definició. Tanmateix, amb ella,  podem arribar al matís més subtil que revela l’ànima de les formes. Tenir-la com a aliada comporta trets més propis d’una actitud que d’una tècnica. El dibuix hi és convidat amb veu baixa; acompanyant; de manera ajustada; sense ofegar... Decididament, el que fem amb aquest procediment és donar permís perquè “passin coses”, qüestionant el trajecte convencional: primer dibuix, després color... I, un cop llançats, en el fragor de la feina, el primer que observarem és que aquelles qualitats inherents al procediment començaran a jugar al nostre favor: fusions cromàtiques; registres de taca; subtileses tonals... Tot d’una, les sorpreses sorgeixen damunt del paper. I no tant pel que preteníem fer, si no pel resultat de l’audàcia de tenir com a aliat aquest medi que ens reclama coses aparentment tan dispars com necessàries: per una banda, l’autonomia i la creativitat; i, per l’altre, el rigor i la concreció.

lluís Bruguera; 2024

Lluis Bruguera és llicenciat en Belles Arts i un artista polifacètic: dibuixant, il·lustrador, pintor, productor d’art trobat” i poeta objectual, muralista, decorador de mobles, retaulista, aparadorista, dissenyador gràfic, professor; aquarel·lista al “plain air”, interiorista, assessor cromàtic… En definitiva, un artista amb una gran habilitat per captar l’essència de l’entorn sobre el paper.

En la pràctica dels urbans sketchers, amb el lema “Mostrem el món, dibuix a dibuix”, vincula les seves obres amb la fidelitat a l’original, la captació directa dels espais, el treball en grup i la compartició dels dibuixos a les xarxes socials.