LA SOLITUD A LA FILMOGRAFIA D'ICÍAR BOLLAÍN 

Júlia Ferrer Torrecillas 

Arbúcies - INS Montsoriu

Tutor: Sergi Pasqual

Aquest treball proporciona una anàlisi de la solitud a la filmografia d’Icíar Bollaín. Amb l’objectiu de visualitzar aquesta cineasta espanyola des d’un punt de partida poc estudiat, s’ha formulat la hipòtesi que la solitud és un eix transversal a la seva narrativa cinematogràfica i, com a subhipòtesi, s’ha proposat demostrar que la solitud esdevé un element essencial en la representació dels seus personatges femenins. De tota la seva obra, s’han seleccionat els deu llargmetratges de ficció que ha dirigit i s’ha realitzat l’anàlisi exhaustiva de cada un particularment. S’han recollit de forma detallada les dades pertinents sobre els personatges, els successos i els temes més tractats per, posteriorment, observar la incidència que la solitud té en les històries. Aquesta informació s’ha utilitzat i desenvolupat en la producció d’uns textos, en els quals s’ha exposat el paper del concepte escollit a les pel·lícules. Finalitzada la part individual, s’ha desplegat l’anàlisi transversal, en què s’ha compartit la filmografia estudiada i s’han extret un total de cinc apartats. 

S’ha fet un recull de citacions textuals de la solitud als films i s’ha exposat una distinció clara entre dues etapes, l’explícita i la implícita, que fan referència a l’evolució del concepte. A partir d’aquí, s’han articulat la resta de punts: l’efecte que causa en els personatges, la consciència que hi ha de la seva presència i la posició que ocupa al final de les narracions. En totes aquestes qüestions s’ha tingut present si es tracta de solitud femenina o masculina i les diferències entre aquestes. A les conclusions, s’han confirmat tant la hipòtesi com la subhipòtesi.