Lluïsa Vidal, pintora entre pintors

Kiranbir Kaur

Santa Coloma de Farners - INS Santa Coloma de Farners

Tutor: Paco Casamayor

La dona és una figura imprescindible per a la societat, però històricament sovint ha estat menyspreada i considerada inferior a l’home, amo i senyor de l’esfera pública. Si bé es podria dir que la situació de la dona ha anat progressant de generació en generació, la dona sempre ha tingut -i encara té- moltes dificultats a l’hora d’obrir-se pas en un món en què l’home ha acostumat a gaudir del reconeixement social; la dona no ha aconseguit ser valorada de manera igualitària.

Tanmateix, al llarg dels anys, apareixen algunes personalitats que no tenen prou amb acceptar aquesta realitat que els ha tocat viure i fan el possible per canviar-la i, així, tot i els obstacles que es presenten, algunes dones aconsegueixen tenir èxit, com és el cas de la nostra protagonista, la Lluïsa Vidal i Puig.

Lluïsa Vidal, excel·lent pintora modernista, va ser una de les poques dones que va aconseguir fer-se un lloc en un univers farcit d’homes. Vidal no va arribar a ser una simple pintora, sinó que va ser una pintora professionalitzada, fet que aleshores era impensable, ja que les dones solien dibuixar com a afició, mai com a feina. Però Lluïsa Vidal va tenir clar des del principi quina era la seva passió, i va dedicar la seva vida a desenvolupar-la. I malgrat la rellevància de la Lluïsa Vidal dintre del corrent artístic modernista, ha estat una figura oblidada per la historiografia, fins al punt de no ser ni tan sols citada en algunes històries del Modernisme català. Un oblit que, d’altra banda, s’ha mantingut fins fa pocs anys.

Per aproximar-nos més a la seva obra i aprofundir en certes qüestions de la seva vida és imprescindible tenir en compte l’època en la qual va viure, ja que no podem analitzar la figura de Lluïsa Vidal sense fer un estudi del seu entorn i de la situació de la dona en aquell temps. Així doncs, s’ha donat al treball un enfocament principalment sociocultural i sociològic, procurant alhora no oblidar aquells matisos estètics i estilístics més rellevants.