Jordi Carós Rovira
Arbúcies _ INS Montsoriu
Tutora: Sílvia Carbó Martí
Aquest treball pretén comprovar la viabilitat de l’obtenció d’hidrogen per a hibridar la caldera de gasoil de l’Institut Montsoriu, a partir de la infraestructura actual de la Farga del Roquer, que es basa en una turbina Pelton que data de l’any 1934. Per això, s’ha realitzat l’anàlisi, a partir del consum d’hidrogen en litres per minut, de la caldera de l’institut Montsoriu, de 330 kw. Amb la finalitat d’obtenir aquesta quantitat d’hidrogen s’ha emprat l’electròlisi. Per dur-la a terme s’han hagut de determinar dos valors clau. El primer, la concentració de la dissolució sotmesa al procés i el segon, l’energia elèctrica que circula a través d’aquesta. S’ha escollit una concentració de 0,5M ja que les característiques que aquesta aporta a la dissolució són les més idònies. L’energia elèctrica s’ha calculat utilitzant-la com un element més, en mols, mètode basat en les lleis de Faraday. Actualment, la maquinària encarregada tant de subministrar energia mecànica, com és el cas de la turbina, com de transformar-la en energia elèctrica, tasca de l’alternador, no té les condicions necessàries per considerar-la efectiva.
Així doncs, s’ha afirmat amb total seguretat que no és possible obtenir suficient hidrogen per a hibridar la caldera de l’Institut Montsoriu. Malgrat tot, també s’ha demostrat que a la Farga del Roquer li queden molts anys de vida ja que l’obtenció d’hidrogen sí que és possible encara que no en la magnitud desitjada.
Paraules clau: hidrogen, electròlisi, Faraday, turbina, cabal, caldera, disseny.