Alfac.- Sortint que protegeix les obertures.
Ampit.- Paret que arriba aproximadament a l’alçada del pit i que serveix de protecció.
Arabesc.- De l´italià arabesco, àrab. Decoració artística basada en espirals i línies distortes i entrecreuades que formen composicions harmòniques.
Arc de mig punt.- Equivalent a mitja circumferència, amb únic centre. La seva projecció linial a l´espai genera la volta de canó o de mig punt. Utilitzat des de les antigues civilitzacions mesopotàmiques fins al segle XX.
Arrembador.- Ampit o barana d’un balcó, d’una escala, etc.
Art Noveau.- Veure Modernisme.
Brancal.- Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra.
Cantell.- Cara estreta d’un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues.
Carener.- La teula emprada per cobrir la carena de la teulada, més grossa que les teules ordinàries.
Carreu.- Pedra tallada en forma paral·lelepípede rectangular emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.
Cartel·la.- Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estatua, etc.
Coberta a quatre aigües.- És un element exterior, sostre o teulada que cobreix un edifici. S´anomena a quatre aigües quan té quatre vessants.
Ex-libris.- Vinyeta que serveix per identificar el nom del propietari de la biblioteca a que pertany un llibre determinat.
Esgrafiat.- Decoració que consisteix en treure part de l’enlluit o arrebossat d’un mur seguint un dibuix realitzat prèviament, de manera que s’obtinguin dos colors, el de la capa exterior no esgrafiada i el de la capa de sota esgrafiada.
Façana.- Cadascun dels murs exteriors d’un edifici especialment, la part exterior que dóna accés a un edifici.
Ferro forjat.- Element decoratiu característic del Modernisme en formes fantasioses utilitzat en les reixes, portes, fanals, baranes i fins i tot en escultures decoratives per les fonts.
Fris.- Part de la teulada compresa entre el capitell d’una columna i la cornisa.
Gremi.- Agrupa empresaris o industrials d’un mateix ram o professió.
Icònic.- Mode de representació en què la imatge és presa com a signe.
Llindar.- Element horitzontal, genèricament d´una sola peça, els extrems del qual es recolzen sobre els montants.
Llosana.- Conjunt de lloses que formen la volada d’un balcó.
Majòlica.- Nom amb que és coneguda la ceràmica amb reflexos metàl·lics que es fabricava a Itàlia als segles XV i XVI, a imitació de la tradició hispanoàrab, arribada en aquest país des de Mallorca d’on prengué el nom.
Mecenes.- Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.
Modernisme.- Corrent de l’art occidental especialment arquitectònic i decoratiu caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes que va aparèixer a Europa i als Estats Units cap a l’any 1880, per assolir el màxim auge cap a l’any 1900 i després entrar en decadència durant la primera dècada del segle XX. Se l’anomena de diferents maneres: Art Noveau, Modern Styl, LibertY, Jugendestil, Sezession, Floreale.
Mosaic.- Decoració que s’aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment un gran nombre de tessel·les de diversos colors.
Mènsula.- És un element exterior, sostre o teulada que cobreix un edifici. S´anomena a quatre aigües quan té quatre vessants.
Neoclassicisme.- Moviment estètic de base intel.lectual, del segle XVIII, caracteritzat pel predomini de les formes i els temes derivats del classicisme hel·lènic, així com per la crítica i pel racionalisme.
Noucentisme.- Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a principis del segle XX.
Penell.- Peça lleugera de metall, en forma de fletxa, de gall, etc., que pot girar a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent i serveix per a assenyalar la direcció d’aquest.
Pilar helicoïdal.- Element arquitectònic de suport en forma d’hèlix. Igual que la columna, té normalment una base i un capitell.
Pilastra.- Element arquitectònic semblant a la columna però de secció quadrada o rectangular sovint sortint d’un mur al qual és adossat o del qual forma part.
Regruix.- Cosa que s’aplica a una altra per augmentar-ne el gruix.
Respirall.- Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat.
Simbolisme.- La utilització de símbols en qualsevol tendència artística per representar un contingut transcendental. La tendència artística que es va desenvolupar a França d’ençà del 1885, representada en pintura per Gaugin, l’escola de Pont-Aven i el grup Navis, el qual obrí pas al Modernisme i influí en el surrealisme. Va nèixer com una reacció front al materialisme capitalista del segle XIX i en contra del realisme i del naturalisme.
Sòcol.- Del llatí socculus, basament.
1.- En una construcció, cos inferior o basament.
2.- En una columna, la seva part inferior.
3.- En una paret, una faixa remarcada, generalment sobresortint.
Tessel·la.- En els mosaics, cadascun dels petits paral·lelepípeds de pedra, marbre, vidre, pasta, utilitzats per a la composició.
Teula àrab.- Teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altra.
Teula plana.- Teula en forma plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres.
Trencadís.- Rajola trencada en trossos molt petits.
Tribuna.- Espai cobert i tancat amb vidres construït sobre la llosana d’un balcó.
Vitrall.- Armadura o bastidor de fusta o metàl.lic amb vidres, utilitzat en portes i finestres.
Voluta.- Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic.