A finals del segle XIX a Montcada i Reixac es produeix un fenomen que ve determinat per l’aparició d’una sèrie d’epidèmies que afecten Barcelona i que fa que els habitants amb una posició econòmica privilegiada cerquin una segona residència a zones del seu voltant.
És en aquesta època quan sorgeix el municipi de Montcada com un dels llocs per a l’estiueig, a causa de les seves bones comunicacions tant per carretera com per ferrocarril; la barrera natural que formen el Turó de Montcada i la Serra de Collserola impedien la transmissió d’aquestes epidèmies, però sobretot era: “el poble de les cent fonts”. Les aigües de Montcada han tingut sempre renom per les seves propietats.
Tenint en compte que les persones que decidien estiuejar a Montcada eren d’un nivell econòmic elevat, s’hi feien construir grans habitatges, tot seguint les línies arquitectòniques del moment.
En els manuals del Modernisme no es fa cap referència al municipi de Montcada i Reixac, malgrat la seva proximitat a Barcelona i , a més, considerada un dels centres del Modernisme a Catalunya.
Alguns autors consideren l’any 1893 com a la data d’inici del Modernisme; fou aquest any quan se celebrà la primera festa modernista a Sitges. El Modernisme serà considerat com l’estil de la Barcelona i la Catalunya moderna, burgesa i industrial.
Els artistes de l’època rebutgen tot el que és vell, volen trencar amb tot i s’oposen a tot el que representa la burgesia; però, en el fons, entren en contradicció, ja que ells mateixos hi pertanyen.
En aquest estudi sobre el Modernisme a Montcada hem pogut comprovar l’existència de cases modernistes. Però la majoria de les vegades no apareixen els arquitectes ni en les revistes de l’època ni a cap altra bibliografia consultada. En aquest sentit, nosaltres destaquem: