Situació econòmica i social a Montcada
Durant l’època del modernisme (1880-1910), l’economia a Montcada era fonamentalment agrícola i la seva població es dedicava al cultiu del cànem, la vinya, les maduixes, les mongetes i altres productes d’horta, així com cereals i forratge per al consum del bestiar.
El conreu del cànem estava situat principalment als marges del riu Besòs i va donar lloc a una indústria tèxtil important a Montcada, ja que s’utilitzava per la fabricació de fibres.
La població combinava les tasques del camp amb les d’acollida de viatgers que anaven de Barcelona a França amb diligència. El lloc d’acollida era per una banda, l’hostal Estrella que estava situat a l’edifici de l’antic Ajuntament del carrer Major i l’hostal Font Freda. A mitjans del s.XIX, es van començar a construir les diferents línies de ferrocarril que travessen el municipi, al 1852 Barcelona-Granollers, al 1865 Barcelona-Manresa, al 1866 Barcelona-Vic. Aquest mitjà de comunicació, afavorí l’arribada d’estiuejants de Barcelona, localitzats sobretot a la Vallensana, on encara queden torres, i també al carrer Colón que era el carrer dels estiuejants amb cases construïdes a finals del s.XIX i començaments del s.XX, de les quals, actualment en queden poques.
A finals del s.XIX, una bona part d’estiuejants procedents del món cultural, polític, econòmic i intel.lectual de Barcelona fixaren la seva residència a Montcada. Això va contribuir a canviar el paisatge urbà de la localitat, i va donar un impuls econòmic, social i cultural. Aquests estiuejants: Regordosa, Sagnier, Larramendi, Llansà, del Rio, Montiu, Rocamora, Carbonell, Fins, Bofarull, Agustí, Ubach, entre d’altres, es varen comprometre amb la vida social i cultural del poble. Vivien en cases d’estiueig que van construir principalment al carrer Colón, al carrer Montiu i també a la Vallensana. A principis del s.XX, a Masrampinyo també es van construir algunes cases d’estiueig com Can Milans, Can Castells i Can Rocamora actualment desaparegudes o en runes. Aquestes famílies venien a Montcada fugint de les epidèmies de la ciutat i en busca dels efectes curatius de les aigües de les diferents fonts que hi havia al municipi.
Aspectes urbans
A poc a poc, l’agricultura va anar cedint lloc a la indústria que va tenir un desenvolupament important a Montcada per la seva situació geogràfica ja que està situada a prop de Barcelona i al marge dels rius Ripoll i Besòs, la qual cosa, permetia aprofitar la força hidràulica per fer funcionar els antics molins paperers i fariners. La indústria comença a establir-se a partir de 1880, any en què, a part dels molins fariners, es construeix una fàbrica de lleixius que es va convertir en la fàbrica de sabons Berenguer i que va ser traslladada, posteriorment, fora del municipi a l’any 1933. El 1890 i el 1915 es van obrir dos tallers, un de ferro i l’altre de construcció i reparació de carros. Montcada ja tenia un paper important en l’inici de la industrialització, però, l’esclat industrial no es va produir fins l’any 1917 amb la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland, que va comprar part del Turó i va iniciar l’extracció de calcàries. Durant els anys posteriors es van instal·lar altres indústries com Ferrer i Bernades (1930), Aismalibar (1934), Intorsa. A partir dels anys 50-60, la Valentine (1955), Motor Ibèrica que antigament es deia la Bosuga (1958), Productes Riera coneguda actualment com Productes Aditius S.A. (1966), Brutau (1966) actualment amb el nom IAR Ibèrica S.A., etc, que van anar configurant l’actual nucli industrial de Montcada.
A partir del 1917, amb la construcció de la fàbrica de ciment Asland que va marcar l’inici de la industrialització, va començar el declivi de les famílies que venien a estiuejar a Montcada.
La demografia
Les primeres dades de població que tenim són del 1718 amb 120 habitants, el 1787 n'hi havia 719, el 1860 es troben censats 1413 habitants i el 1900 la població arriba als 1.710 habitants. En aquesta època, els habitatges estaven situats a banda i banda del camí ral i al voltant de les masies de la Carretera Vella, el carrer Major, la plaça de l’Església, el carrer Barcelona i el carrer Ripoll. L’any 1910 hi havia 1.949 habitants. El creixement demogràfic i urbanístic de Montcada es produeix a partir de 1917 coincidint amb la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland. Al 1920 tenia 2.810 habitants i era la cinquena població del Vallès en nombre d’habitants; el 1930 la població era de 6.513 habitants. A partir dels anys cinquanta, hi ha un important creixement de població, amb l’arribada d’immigrants. Això va motivar la creació d’altres nuclis urbans: la Ribera, Montcada Nova i, en els anys 70, Santa Elvira.