Està situada a l’avinguda de la Ribera, s/n; entre la llera del riu Besòs i el ferrocarril

(línia Barcelona-França) i es tracta d’un conjunt de tres edificis industrials aïllats i de caràcter públic, una xemeneia i altres construccions annexes voltades de jardí.

Durant el segle XIX va haver-hi etapes de sequera que feien disminuir la quantitat d’abastament d’aigua a Barcelona. Per resoldre aquest problema l’Ajuntament de Barcelona va fer construir una planta per a la captació d’aigües subterrànies. L’any 1879 entra en funcionament el pou d’extracció de la Casa de les Aigües.

Aquest conjunt d’edificis inclou a l’espai interior un seguit d’elements modernistes. Les façanes tenen una composició simètrica. El portal és d’arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó.

A cada banda del cos central hi ha dues finestres, una per planta. En el seu interior podem observar elements característics del modernisme en les finestres de vitralls decorats, ornaments florals; el treball en ferro forjat el trobem en baranes i en jardineres; i treball amb rajola (trencadís).

En un principi aquestes instal·lacions servien per a la captació i bombejament d’aigües per a Barcelona. Actualment es troba en procés de transformació en el Museu de les Aigües.

Al llarg dels anys, el conjunt s’ha anat degradant molt ràpidament, amb desperfectes importants.

Cal assenyalar que s’hi haurien de rehabilitar jardineres, escultures exteriors, jardí i altres elements decoratius de l’interior

Ubicació: Av. de la Ribera s/n, entre la llera del riu Besòs i la línia de ferrocarril Barcelona – França

Arquitecte: Antoni Rovira i Trias; Promotor: Ajuntament de Barcelona Titularitat: Aigües de Barcelona

Any de l’obra: 1878

Descripció: És un conjunt de tres edificis industrials aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca.

Té dos accessos, el principal pel sud amb un passeig arbrat de castanyers i un petit pont. Ocupa una superfície de 4.320 m2. L’edifici més important on hi ha els pous, bombes, calderes i màquina de vapor, està al mig del solar.

És de planta baixa i la coberta és de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Les façanes laterals estan formades a base de pilastres, que suporten un fris on hi destaquen els capitells i coronament de boles de pedres blanques. L’estructura és de murs de càrrega i sostre de bigues metàl·liques laminades. Un altre edifici és un dipòsit elevat d’aigua, de planta rodona de maó vist i coberta cònica.

L’espai interior és modernista amb un important treball de maó vist, tant estructurat com decoratiu, amb finestres de vitralls decorats, ceràmiques, ornaments florals i treball de ferro forjat en baranes i jardineres. La màquina de vapor i les calderes són peces úniques, en bon estat de conservació. L’estat de conservació de l’edifici, en general, és regular, ja que des de l’any 1989 que va deixar de funcionar, s’ha degradat ràpidament per culpa del vandalisme.

Dades històriques: Al llarg del segle XIX, a causa de prolongades sequeres que feien minvar el cabal de l’abastament d’aigües de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, va projectar construir a prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis. Amb els informes elaborats per persones expertes, es va obrir el primer pou de prova al marge dret del riu Besòs, a prop de la mina de Montcada.