Embedded Files
Els artistes modernistes.
A l'última dècada del segle XIX es desenvolupà a Catalunya un moviment artístic que pretenia trencar amb el convencionalisme i l'academicisme dels autors de l'etapa anterior.
Aquests creadors s'anomenaren a si mateixos "modernistes", perquè, segons deien, pretenien modernitzar la societat catalana i les seves manifestacions artístiques, mitjançant la utilització de nous materials i noves formes. Rebutjaven tot allò que fos vell, volien trencar amb tot i menyspreaven el que representava la burgesia, malgrat que, en realitat, ells eren burgesos.
El Modernisme va esdevenir, així, un dels corrents artístics més importants de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX.
L'arquitectura i les arts decoratives, vitrall, fusteria, mobiliari …, foren les manifestacions artístiques on tingué més relleu l'aportació dels modernistes.
Per manifestar i difondre les seves idees, els modernistes utilitzaven publicacions com: "L'Avenç", "Catalònia" i "Poble Català", i organtizaven festes com les que tingueren lloc a Sitges entre 1893 i 1899.
En definitiva, el Modernisme va esdevenir l'estil de la Catalunya moderna, burgesa i industrial. Constituí també un reflex dels corrents europeus de fi de segle, un moment brillant de la cultura catalana i un signe d'identitat.
Característiques del Modernisme.
D'entre les característiques que defineixen el Modernisme, en destaquem les següents:
1. Afany renovador: l'artista modernista pretenia fugir dels corrents academicistes i cercava models d'expressió. Negava les fórmules de bellesa clàssica, alhora que utilitzava tècniques i materials nous (pedra, maó, ferro, ceràmica, vidre, fusta, …)
2. Individualisme: constitueix un factor que dificulta la coherència col.lectiva del moviment i que n'afavoreix la dispersió.
3. Obra d'art total: el modernisme - com a estètica - volia arribar a tots els àmbits de la vida quotidiana (jocs de coberts, mobles, tapissos, papers pintats, vidres, mobiliari urbà, etc….). Aquest moviment pretenia abolir les fronteres entre l'arquitectura i la resta d'arts majors, i les arts aplicades.
4. Recuperació dels oficis: vitrallers, fusters, ceramistes, ferrers i d'altres artesans assoliren un paper molt important a l'arquitectura modernista. Malgrat que això sembli una idea nova, en realitat és una mirada al passat (Edat Mitjana), quan els gremis d'aquell temps tenien una funció artística, però també, vertebradora de la societat.
5. L'arquitectura, com a manifestació més representativa: el desenvolupament urbà, sobretot a Barcelona i comarques del seu entorn, promogué que la construcció d'edificis constituís l'àmbit d'expressió més important del Modernisme.
6. La façana: constitueix un dels principals elements diferenciadors dels edificis modernistes. La façana havia de comunicar quelcom, havia de ser original. És molt policromada, amb esgrafiats i rajoles. Les portes d'entrada als edificis prenen formes fantasioses i ultrapassen les dimensions harmonioses. Les tribunes s'obren al carrer amb formes variades.
7. L'ornamentació: l'interès per l'excés de decoració dels edificis va amagar, en alguns artistes, el sentit inicial que tenien les construccions. El Modernisme, en un principi cercava la representació d'idees a partir de la forma i la matèria.
8. Trets més rellevants de l'estètica
modernista: Temàtica naturalista, centrada, sobretot, en la reproducció de flors i animals (fonamentalment, marins).
- Motius icònics i estilístics derivats de l'art japonès.
- Preferència per la línia corba: formes basades en arabescos lineals i cromàtics.
- El color: ús de tintes fredes, tènues i transparents.
- Asimetria: allunyament de la proporció i recerca de ritmes "musicals", amb tendència al desenvolupament en alçada i en formes ondulades i sinuoses.
- Dinamisme: propòsit de transmetre moviment, agilitat, elasticitat i lleugeresa.
- Utilització de la rajola, sobretot el trencadís, de forma repetitiva i rítmica en diferents tonalitats.
Google Sites
Report abuse