Fracaso y abandono escolar en España
(con Jaime Rivière y Luis Mena)
Introducción
Hablar del fracaso escolar en España es abordar un problema conocido y estudiado tanto por las distintas instituciones con responsabilidad en el tema como por las diversas disciplinas académicas. Con este libro no pretendemos recopilar lo que se ha hecho, sino avanzar en la comprensión del fracaso y el abandono escolares.
Para ello comenzamos por la deconstrucción, en el capítulo primero, del concepto mismo presentando el fracaso escolar como un problema, intentando clarificar en qué consiste y cómo se define en la práctica de un modo dicotómico, reduciendo las múltiples diferencias del alumnado a una división binaria: éxito o fracaso.
La dimensión del problema queda reflejada en las cifras oficiales disponibles, que se recogen y analizan en el segundo capítulo. Siguiendo un enfoque procesual, comenzamos el análisis desde la escuela primaria hasta llegar a la secundaria postobligatoria, reconociendo el papel crucial de la enseñanza secundaria obligatoria pero sin reducir la información recopilada a esta etapa.
El fracaso escolar no se distribuye por igual en la sociedad española. Es por esto por lo que, para completar el panorama general, se estudia en el capítulo tercero la influencia del origen social, el género, la etnia, la nacionalidad y la situación familiar en los procesos de abandono prematuro a partir del análisis de varias bases de datos preexistentes.
En el capítulo cuarto nos centramos en la situación de los que ya han abandonado, en el análisis de su trayectoria y circunstancias escolares. Atendemos aquí a las situaciones de repetición de curso, los resultados académicos obtenidos, la utilización y los efectos de las medidas de diversificación, los problemas disciplinarios de estos alumnos o su relación con el absentismo.
En el quinto capítulo observamos cómo entienden el abandono prematuro aquellos que acaban de vivirlo. Abordamos la percepción del abandono como forma de transición a la vida adulta, donde la imagen del trabajo frente al valor de los estudios aparece como una cuestión clave. También nos ocupamos de cuáles son y cómo se construyen las aspiraciones y expectativas académicas de los que acaban fracasando. Una cuestión fundamental es cómo viven la experiencia de la escolaridad quienes la dejan, incluyendo la imagen que tienen de las instituciones y el sistema educativos. Completamos el capítulo con un análisis de las razones que los directores y orientadores dan sobre el fracaso escolar.
El último capítulo resume los principales resultados y, principalmente, ofrece una interpretación y reflexión final sobre el problema abordado. Esta reflexión intenta mostrar la diversidad de dimensiones necesarias para explicar el fracaso. Hablamos así de la situación de la institución educativa en la sociedad de la información y de las fracturas sociales relacionadas con el fracaso. Pero también de las dinámicas internas y los instrumentos del sistema educativo: el papel de la orientación que privilegia la opción académica frente a la profesional, y las medidas de diversificación de alumnos, los resultados de la repetición de curso o las consecuencias del cambio de centro de primaria y secundaria con la redefinición de la función del profesorado. Se trata de ver qué hay detrás de la dicotomía entre éxito y fracaso, considerando éste como resultado de un proceso de desenganche o desvinculación generalizada de los adolescentes respecto a la institución escolar.
Contenido
Presentación
Introducción
I. El problema del fracaso y el abandono escolar
1.1. Por qué preocuparse del fracaso
1.2. Qué es el fracaso escolar
1.3. De las pequeñas diferencias a las grandes desigualdades
II. La larga marcha hacia el fracaso
2.1. La escuela primaria: todo empieza aquí
2.2. La ESO como encrucijada del sistema
2.3. Terminar o no terminar la ESO, ésa es la cuestión
2.4. ¿Hay vida escolar después de la ESO? No para muchos
2.5. Bachillerato: muchos son los llamados, pero pocos los elegidos
2.6. Los ciclos formativos: ni buscados, ni aprovechados
2.7. Balance de la postobligatoria
III. El riesgo de fracasar
3.1. El origen social: capital económico y capital cultural
3.2. El éxito de las mujeres: género y fracaso
3.3. Etnia y nacionalidad
3.4. Familias disueltas
IV. Los procesos del fracaso: los pasos hacia el fracaso y el abandono
4.1. Idoneidad y repetición de curso
4.2. Los resultados académicos
4.3. Las medidas de diversificación
4.4. Los problemas disciplinarios
4.5. El absentismo
4.6. Apuntes finales sobre el proceso de fracaso
V. Las motivaciones del fracaso escolar
5.1. Ir al trabajo o irse de la escuela
5.2. La transición a la vida adulta
5.3. El valor del estudio y el trabajo
5.4. Las aspiraciones y expectativas académicas
5.5. La vivencia de la escolaridad
5.6. La escuela vista desde el fracaso
5.7. Las razones del fracaso según la profesión docente
VI. Las dificultades de la institución escolar en su edad tardía
6.1. Las preocupantes dimensiones del fracaso
6.2. Las fracturas sociales a la hora del fracaso: clase, etnia y género
6.3. Soluciones estériles y problemas desenfocados
6.4. Efectos perversos y callejones sin salida
6.5. Indiferencia y desenganche o todos los tonos del gris
Bibliografía . Índice de gráficos y tablas. Anexo metodológico . Glosario
Introducció
Parlar del fracàs escolar a Espanya és abordar un problema conegut i estudiat tant per les diverses institucions amb responsabilitat sobre el tema com per diferents disciplines acadèmiques. Amb aquest llibre no pretenem oferir una mera recopilació dels fets, sinó avançar en la comprensió del fracàs i l’abandonament escolars.
És per això que comencem per la desconstrucció, al capítol primer, del concepte mateix tot presentant el fracàs escolar com un problema, i mirem d’aclarir en què consisteix i com es defineix en la pràctica d’una manera dicotòmica, on les múltiples diferències de l’alumnat es redueixen a una divisió binària: èxit o fracàs.
La dimensió del problema queda reflectida en les xifres oficials disponibles, que recull i analitza el capítol segon. Seguint un enfocament processual, comencem l’anàlisi des de l’escola primària fins arribar a la secundària postobligatòria; el paper que hi té l’educació secundària obligatòria és cabdal, però no limitem la informació recopilada a aquesta etapa.
El fracàs escolar no es distribueix uniformement en la societat espanyola. Això explica que, per completar el panorama general, estudiem al capítol tercer la influència de l’origen social, el gènere, l’ètnia, la nacionalitat i la situació familiar en els processos d’abandonament prematur a partir de l’anàlisi de diverses bases de dades preexistents.
Al capítol quart ens centrem en la situació dels que ja han abandonat, i n’analitzem la trajectòria i les circumstàncies escolars. Atenem aquí les situacions de repetició de curs, els resultats acadèmics obtinguts, l’ús i els efectes de les mesures de diversificació, els problemes disciplinaris d’aquests alumnes i la seva relació amb l’absentisme.
Al capítol cinquè observem com entenen l’abandonament prematur aquells que l’han viscut recentment. Abordem la percepció de l’abandonament com una forma de transició a la vida adulta, on la imatge del treball enfront del valor dels estudis apareix com una qüesti. clau. També ens ocupem de quines són i com es construeixen les aspiracions i expectatives acadèmiques dels que acaben fracassant. Una qüesti. fonamental és com viuen l’experiència de l’escolaritat els que l’abandonen i quina imatge tenen de les institucions i el sistema educatius. Completem el capítol amb una anàlisi dels motius que els directors i orientadors donen sobre el fracàs escolar.
L’últim capítol resumeix els principals resultats i, per damunt de tot, ofereix una interpretació i una reflexió final sobre el problema abordat. Aquesta reflexió intenta expressar la diversitat de dimensions necessàries per explicar el fracàs. Parlem així de la situació de la institució educativa en la societat de la informació i de les fractures socials relacionades amb el fracàs. Però també de les dinàmiques internes i els instruments del sistema educatiu: el paper de l’orientació, que privilegia l’opció acadèmica enfront de la professional, i les mesures de diversificació d’alumnes, els resultats de la repetició de curs o les conseqü.ncies del canvi de centre de primària i secundària, amb la redefinició que això implica de la funció del professorat. Es tracta de veure què hi ha al darrere de la dicotomia entre èxit i fracàs, considerant aquest darrer com el resultat d’un procés de desconnexió o desvinculació generalitzada dels adolescents respecte a la institució escolar.
Índex
Presentació
Introducció
I. El problema del fracàs i l’abandonament escolar
1.1. Per què és preocupant, el fracàs?
1.2. Què és el fracàs escolar
1.3. De les petites diferències a les grans desigualtats
II. La llarga marxa cap al fracàs
2.1. L’escola primària: tot comença aquí
2.2. L’ESO com a cruïlla del sistema
2.3. Acabar o no acabar l’ESO, aquesta és la qüesti.
2.4. Hi ha vida escolar després de l’ESO? No per a gaires
2.5. El batxillerat: molts són els cridats, però pocs els escollits
2.6. Els cicles formatius: ni volguts, ni aprofitats
2.7. Balanç de l’ensenyament postobligatori
III. El risc de fracassar
3.1. L’origen social: capital econòmic i capital cultural
3.2. L’èxit de les dones: gènere i fracàs
3.3. Ètnia i nacionalitat
3.4. Famílies dissoltes
IV. Els processos del fracàs: els passos cap al fracas i l’abandonament
4.1. Idoneïtat i repetició de curs
4.2. Els resultats acadèmics
4.3. Les mesures de diversificació
4.4. Els problemes disciplinaris
4.5. L’absentisme
4.6. Apunts finals sobre el procés de fracàs
V. Els motius del fracàs escolar
5.1. Treballar o deixar l’escola
5.2. La transició a la vida adulta
5.3. El valor de l’estudi i el treball
5.4. Les aspiracions i expectatives acadèmiques
5.5. La vivència de l’escolaritat
5.6. L’escola vista des del fracàs
5.7. Els motius del fracàs segons els docents
VI. Les dificultats de la institució escolar
6.1. Les preocupants dimensions del fracàs
6.2. Les fractures socials a l’hora de fracassar: classe, ètnia i gènere
6.3. Solucions estèrils i problemes desenfocats
6.4. Efectes perversos i atzucacs
6.5. Indiferència i desconnexió, o tots els colors del gris
Bibliografia. Índex de gràfics i taules. Annex metodològic. Glossari
Introduction
School failure is a well-known problem in Spain, studied both by the institutions facing it as well as by academics from diverse disciplines. This book is not an attempt to collect what has already been done, but rather to advance our understanding of school failure and students who drop out. In order to do so, we begin by presenting school failure as a problem, trying to clarify what it is and how in practice it is dichotomously defined, thereby reducing the multiple differences among students to a binary division: that of success or failure.
The size of the problem is reflected in available official figures, which are presented and analyzed in the second chapter. Following a systematic approach, the analysis procedes from primary school through post compulsory secondary education, recognizing the crucial role of compulsory secondary education but without reducing the information compiled to only this period.
Failure in school is not evenly distributed throughout Spanish society. Therefore, in the third chapter, based on an analysis of various preexisting databases and in order to provide a complete overview of the situation we will look at the influence of social origin, gender, ethnicity, nationality and family situation on the process of dropping out of school.
The fourth chapter focuses on the situation of those who have already dropped out of school, analyzing their trajectory and specific educational circumstances. Repetition of academic years, academic results obtained, the use and impact of diversification methods, disciplinary problems and absenteeism are all addressed and analyzed in this chapter.
In the fifth chapter we analyze how those who have recently dropped out of school understand their situation. We look at the perception of dropping out of school as a form of transition to adulthood, where the image of work vs. the value of studying is a key issue. We also look at students’ academic aspirations and expectations and how these are constructed among those who end up failing in school. A fundamental question is how those who drop out experience their schooling, including the image they have of the institution and the educational system. Finally we analyze the reasons school principals and guidance counselors give for school failure.
The final chapter summarizes the main results and offers an interpretation and some final reflections on the problem. In this chapter we attempt to show the range of dimensions which must be addressed in order to explain school failure. Therefore, we deal with educational institutions in the context of the information society and with social divisions related to school failure. But we also look at the internal dynamics and tools of the educational system: the role of guidance that privileges the academic option over the vocational, diversification measures which divide students, the results of repetition and the consequences of changing schools between primary and secondary school with the attendant redefinition of the function of the faculty. The point is to look at what is behind the dichotomy between success and failure, with failure understood as the result of a process in which adolescents become disengaged or disconnected from school.
Contents
Foreword
Introduction
I. The problem of failure and dropping out of school
1.1. Why be concerned about failure
1.2. What is school failure?
1.3. From small differences to great inequality
II. The long road to failure
2.1. Primary school: it all begins here
2.2. ESO as the crossroads of the system
2.3. To finish or not to finish ESO: that is the question
2.4. Is there school life after ESO? Not for many
2.5. The Baccalaureate: many are called but few are chosen
2.6. Vocational training: neither sought nor utilized
2.7. Balance on post compulsory education
III. The risk of failure
3.1. Social origin: economic and social capital
3.2. Girls’ success: gender and failure at school
3.3. Ethnicity and nationality
3.4. Disrupted families
IV. The process of failure: steps toward failure and dropping out
4.1. Age and repeating
4.2. Academic results
4.3. Diversification measures
4.4. Disciplinary problems
4.5. Absenteeism
4.6. Final comments on the process of school failure
V. The reasons for school failure
5.1. Going to work or going to school
5.2. The transition to adult life
5.3. The value of study and work
5.4. Aspirations and academic expectations
5.5. The schooling experience
5.6. School from the perspective of failure
5.7. Reasons for failure according to educators
VI. Difficulties for the school in its old age
6.1. The worrying dimension of failure
6.2. Social divisions and failure: class, ethnicity and gender
6.3. Misunderstood problems and sterile solutions
6.4. Perverse effects and dead-ends
6.5. Indifference or disengagement
Bibliography. Index of graphs and tables. Appendix: Sources. Glossary
Imagen de fondo: vistas del grabado de Pieter Brueghel el Viejo, El Asno En La Escuela, 1556