Si només connectes: Plurilingüisme L2, factors socioemocionals i inclusió

Hi ha un interès creixent en la investigació sobre l'alfabetització múltiple i les llengües addicionals, que ofereix nous enfocaments dels problemes d'alfabetització i recomana una pedagogia de l'alfabetització múltiple com a pràctica pedagògica integradora. La pedagogia de l'alfabetització múltiple és molt més que un canvi de l'alfabetització basada en la lletra impresa a les múltiples formes del segle XXI a través de les quals els alumnes poden aprendre i crear significat. Avui dia, per integrar-se plenament en una societat i viure una vida pròspera, tot ciutadà necessita estar alfabetitzat en moltes àrees que s'encavalquen amb l'alfabetització lingüística. Les múltiples alfabetitzacions representen diversos reptes clau relacionats amb l'aprenentatge d'idiomes: l'ús beneficiós de la multimodalitat, donar veu a tots els estudiants per desenvolupar les habilitats de pensament crític dels ciutadans i l'aplicació de pràctiques d'inclusió. En aquest sentit, s'han analitzat les necessitats dels estudiants LESLLA i, com a resultat, s'han dissenyat diferents programes lingüístics, però encara queda espai per reflexionar sobre els motors socioafectius de la connexió cultural entre els immigrants de diferents països i els parlants nadius del país d'acolliment.

Aquesta ponència explora les diferents dimensions corresponents al marc de l'alfabetització múltiple de L2 per a immigrants i considera el paper dels professors d'idiomes en l'afirmació de l'obertura cultural, el compromís, les emocions positives, la motivació, el sentit de pertinença i la connectivitat per a la inclusió en el context escolar.

La Catalunya de les 300

llengües 

En la primera dècada del segle XXI Catalunya va rebre un milió i mig de persones d'arreu del món. Un dels efectes més evidents d'aquest canvi demogràfic és que Catalunya ha deixat de ser un país bilingüe. Actualment, entre un 10-12% de catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua i el nostra paisatge lingüístic s'ha enriquit amb més de 300 llengües. En la ponència parlarem de les actituds cap al català, dels efectes que la situació lingüística de Catalunya ha tingut en parlants de llengües subordinades, de la transmissió de les llengües d'origen i de la funció d'aquestes llengües en l'ensenyament.

Intentar fer realitat LESLLA a Catalunya el 2023: situació, reptes i evolució futura

Catalunya és una nacionalitat autònoma dins de l’Estat espanyol amb dues llengües oficials principals, el català i el castellà. En termes comparatius, Catalunya és a data d’avui un dels territoris europeus amb un índex més elevat de persones nascudes fora, moltes de les quals han arribat desconeixent una o totes dues llengües oficials. En aquesta ponència començarem descrivint sumàriament la realitat de Catalunya en termes demogràfics, sociolingüístics i legals per tal d’emmarcar adequadament les activitats d’alfabetització i aprenentatge de segones llengües per a adults. Tot seguit revisarem el marc normatiu en què es desenvolupen la majoria d’activitats i repassarem les institucions que s’encarreguen d’oferir aquesta formació. Una vegada dibuixat tant el marc sociolingüístic general com les institucions formatives, analitzarem els resultats que estan obtenint servint-nos de fonts diverses, i farem un balanç dels assoliments, les mancances i els reptes que cal enfrontar. Finalment, a la vista d’aquest balanç, plantejarem quines són les reformes que caldria emprendre en el camp de la formació lingüística d’adults i explorarem les possibilitats que aquestes reformes siguin aplicades en els propers anys.