A les rouredes de l’itinerari, ultra diferents espècies de roures, hi trobem un sotabosc on són molt abundants les espècies de la muntanya mitjana, com el grèvol, l’avellaner silvestre, l’anemone, l’el·lèbor, les falgueres o les maduixeres.

Les rouredes s’instal·len en els vessants més freds i en els sòls més profunds. A la zona de la capçalera de l’Onyar, trobem alguna roureda prop del riu on les dues condicions s’acompleixen. Primerament trobem sòls profunds que s’han format amb l’aportació de materials des de les parts més enlairades de la vall i  dels quals actualment, amb la presència de plantacions d’eucaliptus i avellaners, s’ha afavorit l’erosió i per tant el transport de materials. En segon lloc, la inversió tèrmica que es dóna quan l’aire fred queda dipositat al fons de la vall crea el microclima adequat per trobar-hi rouredes. 

Les rescloses són un sistema d’aprofitament tradicional de l’aigua dels rius consistents en una petita presa, de la qual es derivaven canals, que servien tant per regar com per fer funcionar molins fariners. Les restes d’un d’aquests canals, mig envaïdes per la vegetació, les podem trobar encara al marge esquerre del riu. Actualment la resclosa resta colmatada per sediments, i amb prou feines pot emmagatzemar aigua. Sota el salt de la presa hi ha però un ampli gorg, on és possible contemplar les evolucions dels peixos propis del curs alt i mitjà d’un riu, com són els bagres i els barbs de muntanya.

El bosc de ribera natural de la contrada té també caràcter centreuropeu, i és àmpliament dominat pel vern. Per això parlem d’una verneda, un tipus de bosc en galeria, a l’entorn dels cursos d’aigua, que empara un estrat herbaci d’explosiva florida primaveral, integrat per anemones, hepàtiques, violes, etc. Cal assenyalar la presència del bonic lliri marcòlic, d’exuberant floració de color rosa al començament d’estiu. Malgrat que el vern sigui l’arbre més característic d’aquest bosc, hi trobem també amb abundància freixes, falses acàcies, plàtans i pollancres, a vegades plantats per a la producció de fusta tova. Als indrets més desforestats, hi són freqüents les landes de falgueres i de gòdua o ginesta d’escombres, així com les bardisses d’esbarzer.

Ens trobem davant d’un altre sistema d’aprofitament tradicional de l’aigua, en aquest cas consistent en la represa d’un torrent de fons de vall, afluent de l’Onyar. Com en el cas de la resclosa d’en Borra, també puguem contemplar aquí antics canals de derivació destinats a portar l'aigua al moli de Sant Dalmai. No és estrany que en arribar a la bassa podem observar espècies de la fauna aquàtica com ànecs, polles d’aigua o bernats pescaires.

Ens trobem davant d’un altre sistema d’aprofitament tradicional de l hrocacorba ’aigua, en aquest cas consistent en la represa d’un torrent de fons de vall, afluent de l’Onyar. Com en el cas de la resclosa d’en Borra, també puguem contemplar aquí antics canals de derivació destinats a portar l'aigua al moli de Sant Dalmai. No és estrany que en arribar a la bassa podem observar espècies de la fauna aquàtica com ànecs, polles d’aigua o bernats pescaires.