El volum d’aigua al planeta es manté constant al llarg del temps per mitjà de l’anomenat cicle hidrològic que garanteix la disponibilitat d’aigua dolça, així com la seva constant renovació. Per tant, cal considerar l’aigua com un recurs unitari, renovable però no ampliable. Si l’aigua és un recurs escàs, encara ho és més l’aigua dolça i neta, ja que només és a l’abast en quantitats limitades en llocs i moments determinats. I si l’aigua és un element imprescindible i de vital importància, també ho és tot allò que ajudi a que aquest recurs natural es conservi. És per això que la xarxa hidrogràfica d’un país és un important valor natural.

La majoria de ciutats varen néixer prop de terrenys fèrtils i vora de rius, els quals asseguraven aigua, aliments i comunicació. Actualment, aquests terrenys són els que pateixen l’expansió urbana: la ciutat mateixa ha eliminat els recursos que tenia més a l'abast, i per tant, cada cop ha d’importar els productes de consum directe de més lluny. La importació de recursos externs implica el consum d’una gran quantitat d'energia que és font de contaminació, així com la proliferació de tota mena de deixalles. Les ciutats del segle XX, amb el seu creixement incontrolat no fan més que esdevenir perillosament vulnerables i depenents de l’exterior.

Al seu pas per Salt, el Ter porta recorreguts 140 km i ja ha superat un desnivell de 2.300 metres des del seu naixement a Ull de Ter. Les característiques del riu en aquest tram son les típiques del curs mitjà dels rius mediterranis: tot i que el pendent és suau, el cabal del riu transporta molts materials, que en rodolar dins l’aigua s’arrodoneixen i prenen la forma de còdols o rierencs.

La construcció dels pantans en el curs d’un riu, sense dubte afecta la seva dinàmica. En aquest sentit, el riu Ter té el cabal controlat des del seu pas per les Guilleries degut als pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral. La quantitat mínima d’aigua que els rius han de portar per no malmetre l’ecosistema és el cabal ecològic. Al Ter el cabal ecològic és de 3 m³/s, menys de la meitat de l’aigua que es treu dels seus embassaments per abastir una bona part de la població de Catalunya.

Les terres planes i fèrtils de la vora del Ter, sovint guanyades directament al riu amb el control del seu curs, han estat aprofitades pel cultiu de l’horta i d’arbres fustaners com els pollancres i els plàtans. Els usos del sòl fan d’aquesta zona un espai paisatgísticament molt interessant, sobretot quan les arbredes prenen els tons càlids de la tardor.

Els rius juguen un paper molt important en la conservació de la gran quantitat de formes de vida existents i de diferents ecosistemes actuant de corredors biològics. Els corredors biològics són aquelles zones que connecten diferents ecosistemes i per on hi ha la possibilitat d’intercanvi de material genètic, hi transiten vegetals, animals i altres éssers vius, ja siguin organismes complets o les seves espores, pol·len, llavors o propàguls. El fet de poder-se desplaçar, significa per a moltes espècies la possibilitat de poder-se adaptar als canvis de l’entorn i per tant, poder sobreviure. La bona conservació d’aquests corredors, fa possible la perdurabilitat de la biodiversitat, una propietat bàsica de la vida i una qualitat per fer front als canvis ambientals.

La bona conservació dels rius com a corredors biològics, no només depèn de la qualitat de les aigües. Un dels factors principals serà la conservació dels boscos de ribera, comunitat vegetal estretament lligada als cursos fluvials.

Els boscos de ribera constitueixen les penetracions més importants de vegetació humida i caducifòlia a la terra baixa mediterrània. A més de representar un avantatge important de cara al control dels incendis forestals, un dels arguments de més pes per conservar la vegetació de ribera és el de la funció que aquesta té com a alentidora dels fenòmens erosius dels marges. L’estructura reticular de molts arbres propis d'aquestes comunitats justifica per si sola aquest argument; ran d'aigua les plantes no necessiten tenir arrels profundes, ja que el nivell freàtic és molt superficial. Per contra, el que sí els cal és defensar-se de l’embat de les aigües. La millor solució davant d'aquests dos condicionants externs és la possessió d'una xarxa reticular superficial i extensa que al mateix temps actua com una malla protectora.

La finalitat bàsica de la sèquia era la de fer moure molins -com ho recorda l’origen del seu nom- tot i que també ha jugat un paper decisiu en el cultiu de les hortes.

La història de la sèquia Monar es remunta a una 1000 anys enrere, tot i que l’actual traçat el devem a Pere III el Cerimoniós que l’any 1346, que va fer ampliar el seu recorregut.

A partir del primer terç del segle XIX, la sèquia va jugar un paper fonamental en el desenvolupament industrial de Salt i Girona.