Segons les troballes arqueològiques fetes a l’entorn de la ciutat de Girona, aquesta zona fa uns 500.000 anys que està poblada. Les restes més antigues avui trobades a indrets com el Puig d’en Roca, Montfullà i Costa-roja són dels caçadors paleolítics. Vivien en campaments a l’aire lliure i eren nòmades, tot buscant les millors condicions de vida segons l’època de l’any.

El fet que s’aturessin sovint en aquest territori s’explica per l’existència de diversos rius –un dels quals, el Ter, era molt cabalós- i de petits turons des d’on podien vigilar els animals que s’acostaven a beure i caçar-los més fàcilment. El bisó, l’ós, el cavall, el mufló, l’elefant, el rinoceront, el cérvol, entre d’altres, eren les seves preses.

L’home de Neandertal va viure a la zona fa uns 100.000 anys durant el període conegut com el Paleolític Mitjà.

En coves i abrics dels voltants de Girona, s’hi ha trobat eines que feien servir els primers homes moderns de fa uns 40.000 anys. És l’inici del Paleolític Superior i en trobem restes al cau de les Goges al peu de la muntanya de Sant Julià. Dedicats encara a la caça i a la recol·lecció, ja s’organitzaven socialment de manera que vivien en tribus i es feien eines, collarets, vestits i armes.

Fa uns 5.000 anys trobem la primera comunitat sedentària. És l’època del Neolític. Construeixen cabanes i han començat a conrear la terra i pasturar ramats d’animals domesticats.

Les primeres tribus que dominen la indústria del metall són els indiquetes. Els indiquetes són la tribu ibèrica que vivien en aquest territori fa uns 2.500 anys. Ja han entrat a l’edat de ferro. Construeixen poblats fortificats dalt dels turons. Al territori de Girona s’han trobat restes de dos poblats ibèrics, un a Sant Julià de Ramis i l’altre a la Creueta. Aquestes tribus comerciaven amb els pobles colonials de la Mediterrània.

El poblat ibèric s’estableix al cim de la muntanya de Sant Julià al segle VI a.C. En aquesta època vivien en cabanes fetes amb materials vegetals, per la qual cosa no ha quedat constància de les seves construccions. D’aquesta època només s’han trobat restes de ceràmica.

Al segle IV a.C. comencen a construir amb pedres, utilitzant fang i palla per unir les parets. Utilitzaven les pedres amb la forma en què les trobaven, i sovint aprofitaven la mateixa roca un xic excavada com a paret de la casa. El que es conserva són només els fonaments de les cases. En aquella època era un poblat molt gran que arribava fins on ara es troben les excavacions del campament romà.

Al segle III a.C.(218 a.C.) arriben els romans, en guerra amb els cartaginesos. Com que el lloc els agrada s’hi instal·len i després dels primers 100 anys s’imposen al poble iber (indiquetes). En una primera fase cobren impostos als ibers i, a causa d’aquest fet, el 197 a.C. hi ha una revolta per part dels indiquetes i que és reprimida pels romans i molts poblats ibers són abandonats (com el d’Ullastret). Alguns d’aquests poblaments, però, resisteixen i perduren, i entren en una època d’esplendor, com és el cas del poblat de Sant Julià. Funcionen, però, sota el control romà i s’estableix a la zona del Ter un lloc d’intercanvi de productes entre romans i ibers. Els ibers, bàsicament agricultors, venien cereals, que emmagatzemaven en sitges (s’han trobat restes d’un camp de sitges a la zona del Ter al peu de la muntanya de Sant Julià).

Al segle II a.C. es construeix un mur enmig de les restes del poblat iber. Aquest mur ja és construït amb la tècnica dels romans, que tallaven les pedres. Aquest mur és un podi que aguantava un temple romà, situat on ara hi ha l’església actual. El temple estava construït amb pedres sorrenques, provablement de Domeny, i les parets actuals de l’església tenen algunes d’aquestes pedres que havien format part del temple romà.

Finalment el poblat s’abandona (80 o 70 a.Cc) i es creu que els mateixos pobladors són els que funden la ciutat de Girona (80 a.C.). El temple continua vigent fins al s.II d.C i estava pintat com tots els temples de l’època de colors vius (blau o vermell).

Al segle II d.C. s’abandona el temple i al segle IV d.C. es fa un campament militar, ja que som al final de l’Imperi romà i els bàrbars ataquen i creuen convenient fortificar la zona prop de la Via Augusta. Aquest campament està fet sobre una part de l’antic poblat iber i encara es pot veure una torre de vigilància feta sobre un turó artificial i les muralles que protegien el poblat iber el segle IV a.C.. Es pot distingir molt bé, observant la zona de les excavacions, com el campament o castellum estava format per un pati central amb tot d’habitacions al voltant. En aquesta època el temple ja no existeix com a tal i en el seu lloc es fa un monument funerari, que s’observa a la part del darrere de l’església.

La la muntanya de Sant Julià, en el mateix lloc on hi havia hagut cronològicament el poblat iber, el temple romà i el monument funerari romà, s’hi construeix l’església dels Sants Metges, (segles X-XI d.C.).

Els Sants Metges són Sant Cosme i Sant Damià. Per ser sant cal haver fet algun miracle... Aquests dos personatges es diu que van ser els primers de fer un trasplantament de cama (d'una persona de raça negre a una de raça blanca... i catòlica de ben segur!)

De totes les manifestacions artístiques del romànic, sens dubte la més coneguda és l’arquitectura. Durant els segles X – XIII, en plena època medieval, apareix un

D’altra banda, hi ha esglésies que, amb modificacions o sense, no han deixat mai de complir la seva funció. Finalment la seva fortalesa constructiva també ha ajudat que, d’aquestes construccions, n’arribessin als nostres dies més que no pas de construccions civils o militars.

El castell de Sant Julià començà a construir-se l’any 1893. La construcció del castell fou una feina molt dura ja que la major part de l’obra és soterrada en forma de galeries excavades a la muntanya.

L’any 1916 les obres es van aturar definitivament, tot i que el castell encara no estava ben acabat. Tal vegada es tenia la certesa que ja no tenia cap utilitat defensiva. Quina va ser, doncs, la raó que va impulsar la seva construcció? Qui fou el seu promotor? Un castell-fortí no es fa sense tenir cap utilitat clara, ben definida. Segons que consta en un document existent a l’arxiu del Govern Militar de Girona, la construcció havia de servir “para albergar una batería de artillería fija de campaña, con la finalidad de cerrar una penetración hacia Gerona por el norte.”

La funció de polvorí fou el darrer ús militar del castell, funció que es va mantenir fins als anys 1964/65.

Actualment acull exposicions, tallers i esdeveniments relacionats amb la joieria i l’art, complementats amb un hotel i un restaurant.

Des del cim de la muntanya podem gaudir d'extenses vistes panoràmiques. Cap a llevant veurem la plana del Ter amb el poble de Celrà a primer terme. Més enllà el Montgrí i la costa. Si mirem cap el nord, els apareix el paisatge ondulat del Pla de l'Estant amb la Garrotxa i el Pirineu al fons. Mirant cap a ponent trobarem el Rocacorba i un xic més al sud, la vista ens portarà a passar per les Guilleries fins arribar al massís del Montseny.