Història de la vela llatina (CAT)

Els coneixements més antics de la navegació que han arribat als nostres dies provenen d’expressions culturals com gravats en pedra, frescos i la literatura que des de les antigues civilitzacions, egipcis, fenicis, grecs, romans i el món àrab, han perdurat durant el pas dels anys. Malgrat tot, sobre els orígens de la vela llatina tot són conjetures i hipòtesis ja que els coneixements que tenim no permeten arribar a una conclusió verificable i definitiva.

Origen de la navegació

Ja a la prehistòria durant el Paleolític Superior grups d’humans van poblar zones de la terra a les que necessàriament van tenir-hi que arribar per mar. A l’edat de pedra es té constància de que es construïen canoes rudimentàries buidant troncs amples d’arbres, d’aquesta manera fa uns 40.000 anys van poder arribar a Austràlia.

Aquestes primeres embarcacions es construïen segons les necessitats i les possibilitats que oferien el seu entorn i la seva destresa. Ja fos per pescar o per creuar un riu, utilitzant qualsevol matèria prima que flotés i poguessin trobar en el seu medi.

Les societats que van tenir la capacitat de construir millors embarcacions van prosperar gracies a la pesca, l’agricultura, el comerç o la guerra. Per a poder prosperar es va entrar en una cursa per a innovar i evolucionar les primeres embarcacions creant un ampli ventall d’embarcacions segons el seu propòsit i finalitat, ja fos comerç, guerra o pesca i en rius, llacs, mars o oceans.

No podem imaginar les civilitzacions antigues sense històries de comerç i conquesta que comencen cap el 3.000 aC. amb el poble egipci i veu passar a grecs, romans, víkings fins a l’època dels exploradors en que Cristòfol Colon va descobrir Amèrica.

Amb diferència, els pobles més avançats a nivell naval de l’edat antiga van ser els egipcis, els cretencs, els grecs i els fenicis, que utilitzaven els seus coneixements científics i matemàtics en la construcció naval. S’ha de pensar que el Mediterrani era un entorn ideal per a poder evolucionar en tots els àmbits gràcies a les seves condicions climatològiques més que favorables per a perfeccionar els seus coneixements. Resulta molt difícil imaginar que els primers passos s’haguessin hagut de donar si canviem els llacs, rius i el Mediterrani pel Mar del Nord, l’Estret de Bering o el Cap d’Hornos.

Origen de la navegació a vela

Un dels descobriments mes importants de la història de la navegació va ser el descobriment de la vela com a mitja de propulsió que utilitzava el vent com a motor. Això va trencar moltes barreres i va possibilitar una gran expansió econòmica, social, cultural i tecnològica fruit de la qual pobles marítims com cretencs, egipcis, fenicis, grecs i romans van arribar a ser el que van ser.

La aparició de la vela va ser doncs, una revolució equiparable a l’aparició de l’agricultura, el metall o la roda.

El comerç marítim va donar l’impuls definitiu a la navegació a vela, recordem que per a la guerra preferien vaixells propulsats amb rems. D’aquesta manera van anar perfeccionant aquesta tècnica i van deixar de banda les rutes terrestres que eren molt menys rentables ja que requerien més temps i no podien transportar tants béns.

Amb tot el que se sap fins ara, no es pot afirmar on es va originar la navegació a vela, però es suposa que abans de les representacions egípcies de embarcacions a vela, alguns pobles ja la van fer servir de manera més rudimentària.

La navegació a vela va necessitar persones que coneguessin a la perfecció els rumbs i els vents per a poder navegar amb tranquil·litat i arribar a destí amb la major fiabilitat, sempre bordejant la costa.

Història de la vela llatina

Les primeres veles que es van utilitzar, eren les veles quadres. L’origen de la vela llatina no està del tot clar i es necessiten proves per a poder afirmar amb rotunditat on va aparèixer per primera vegada.

La vela llatina va ser una modalitat estesa des de Europa fins a Àsia, amb més o menys presència i desenvolupament, però al cap i a la fi durant un llarg període de temps es va practicar en una grandíssima quantitat de quilòmetres de litoral (Mediterrani, Mar Roig i Oceà Índic), fent molt difícil determinar en quina zona en concret (o quina civilització segons la zona i període) es van fer els primers passos amb vela llatina.

De la mateixa manera, l’origen del propi nom “llatina” també és una mica confús, potser el més versemblant sigui que llatina deriva de “la trina” que volia dir “la triangular”.

En qualsevol cas, sembla clar que la vela llatina apareix com a evolució de la vela rodona amb la finalitat de poder navegar de cenyida, tècnica completament impossible amb veles quadres (per això portaven rems).

En el mar Mediterrani, on es creu que podria trobar-se l’origen de la vela llatina, ens trobem amb un règim de vents amb molts canvis de direcció, cosa que dificulta molt la navegació amb veles quadres que basen el seu principi en vents portants constants. En canvi, amb la vela llatina per primera vegada es pot cenyir i navegar contra el vent.

La primera representació que ha arribat als nostres temps d’una vela llatina és una barca petita amb dos tripulants que data del segle II aC i que es troba gravada en una làpida funerària en una necròpoli grega. Ja més endavant també trobem nombroses representacions a les pintures de Pompeia.

Esplendor

Potser la primera època d’esplendor de la vela llatina la trobem durant el segle VI, on gràcies al poble bizantí. Podríem dir que a nivell evolutiu és el salt més important, es passa d’una vela llatina bàsica i rudimentària a una vela llatina que tampoc difereixen tant de les contemporànies.

A partir del segle VIII els àrabs també van entrar en la navegació amb vela llatina i en van perfeccionar la tècnica per a tots els àmbits, ja fossin petites embarcacions de pesca, vaixells destinats al transport de mercaderies o naus militars. La primera flota àrab va imitar els dromons bizantins i el seu aparell llatí. El poble àrab va recollir els coneixements navals antics, igual com ho van fer amb la medicina, la filosofia, las matemàtiques i ho van assimilar i perfeccionar convertint-se així en una civilització molt important i riquíssima a nivell cultural.

Més endavant, les Creuades a Terra Santa també van suposar un moment important en la història de la vela llatina. Es va crear una flota important amb naus ràpides de guerra amb vela llatina i rems, naus per a transportar cavalls, infanteria i armes, aquestes més grans amb molta capacitat i aparellades amb dues veles.

La tendència que es va anar desenvolupant durant aquest període va ser reduir les dimensions de les veles a canvi d’augmentar-ne el nombre.

Podríem dir doncs, que la vela llatina viu un període d’esplendor, amb moments àlgids i altres no tant, des del segle VI amb el principi dels dromons bizantins, probablement el vaixell més significatiu i important per al aparell llatí, i durant tota l’edat mitjana, que acaba al segle XV amb el descobriment d’Amèrica. Cal recordar que l’expedició de Cristòfor Colom a Amèrica va utilitzar dues caravel·les, (amb tot l’aparell de llatines la Niña i amb una llatina en la messana la Pinta) i una nau, la Santa Maria, equipada amb una vela llatina en el pal de messana.

Decadència

Lògicament, aquesta va venir amb l’aparició del vapor, que va suposar una autèntica revolució. Durant els segle XVIII i XIX la navegació a vela encara era la predominant, però es va introduir cada cop més la vela cangrea que va anar substituint paulatinament a la llatina. A més, els avenços tècnics amb les veles quadres permetien que aquest tipus de vela, tradicionalment amb mal navegar de cenyida, comencés a cenyir millor.

Amb tot, van aparèixer grans vaixells com fragates, corbetes, bergantins i goletes que tenien un velam format per veles quadres i cangrees en la seva majoria.

A partir d’aquest punt, l’ús de la vela llatina es va anar perdent i es va limitar a embarcacions petites de cabotatge o pesca a prop del litoral mediterrani. Les rodes de pales, la propulsió a reacció, l’hèlix, també van arribar per aquesta època i van canviar per complet la navegació.

La poca vela llatina que encara es trobava a la costa, sobretot en embarcacions de pesca, va anar sent substituïda. En tota la costa mediterrània es va perdent la vela llatina alhora que es perden les societats tradicionals on els llaguts, falutxos o xabecs eren habituals.

Primer es va combinar la vela llatina amb el motor, però finalment es va suprimir del tot. Amb tot, des de fa un temps ençà, la vela llatina ha quedat reduïda a la navegació esportiva practicada per un petit grup de navegants nostàlgics i amants de la navegació tradicional.

La història de la vela llatina és avui memòria i patrimoni en alguns llocs de la costa del nord del mediterrani i encara és present sobretot en el sud del mediterrani, en el continent africà.

Historia de la vela latina (ESP)

Los conocimientos más antiguos de la navegación que han llegado a nuestros días provienen de expresiones culturales como grabados en piedra, frescos y la literatura que desde las antiguas civilizaciones, egipcios, fenicios, griegos, romanos y el mundo árabe, han perdurado durante el paso de los años. Sin embargo, sobre los orígenes de la vela latina todo son conjeturas e hipótesis ya que los conocimientos que tenemos no permiten llegar a una conclusión verificable y definitiva.

Origen de la navegación

Ya en la prehistoria durante el Paleolítico Superior grupos de humanos poblaron zonas de la tierra a las que necesariamente van tener que llegar por mar. A la edad de piedra se tiene constancia de que se construían canoas rudimentarias vaciando troncos anchos de árboles, de esta manera hace unos 40.000 años pudieron llegar a Australia.

Estas primeras embarcaciones se construían según las necesidades y las posibilidades que ofrecían su entorno y su destreza. Ya fuera por pescar o para cruzar un río, utilizando cualquier materia prima que flotara y pudieran encontrar en su medio.

Las sociedades que tuvieron la capacidad de construir mejores embarcaciones prosperaron gracias a la pesca, la agricultura, el comercio o la guerra. Para poder prosperar se entró en una carrera para innovar y evolucionar las primeras embarcaciones creando un amplio abanico de embarcaciones según su propósito y finalidad, ya fuera comercio, guerra o pesca y en ríos, lagos, mares u océanos.

No podemos imaginar las civilizaciones antiguas sin historias de comercio y conquista que comienzan hacia el 3.000 aC. con el pueblo egipcio y ve pasar a griegos, romanos, vikingos hasta la época de los exploradores en que Cristóbal Colon descubrió América.

Con diferencia, los pueblos más avanzados a nivel naval de la edad antigua fueron los egipcios, los cretenses, griegos y fenicios, que utilizaban sus conocimientos científicos y matemáticos en la construcción naval. Hay que pensar que el Mediterráneo era un entorno ideal para poder evolucionar en todos los ámbitos gracias a sus condiciones climatológicas más que favorables para perfeccionar sus conocimientos. Resulta muy difícil imaginar que los primeros pasos se hubieran tenido que dar si cambiamos los lagos, ríos y el Mediterráneo por el Mar del Norte, el Estrecho de Bering o el Cabo de Hornos.

Origen de la navegación a vela

Uno de los descubrimientos más importantes de la historia de la navegación fue el descubrimiento de la vela como medio de propulsión que utilizaba el viento como motor. Esto rompió muchas barreras y posibilitó una gran expansión económica, social, cultural y tecnológica fruto de la cual pueblos marítimos como cretenses, egipcios, fenicios, griegos y romanos llegaron a ser lo que fueron.

La aparición de la vela fue pues, una revolución comparable a la aparición de la agricultura, el metal o la rueda.

El comercio marítimo dio el impulso definitivo a la navegación a vela, recordamos que para la guerra preferían barcos propulsados ​​con remos. De esta manera fueron perfeccionando esta técnica y dejaron de lado las rutas terrestres que eran mucho menos rentables ya que requerían más tiempo y no podían transportar tantos bienes.

Con todo lo que se sabe hasta ahora, no se puede afirmar que se originó la navegación a vela, pero se supone que antes de las representaciones egipcias de embarcaciones a vela, algunos pueblos ya la usaron de manera más rudimentaria.

La navegación a vela necesitó personas que conocieran a la perfección los rumbos y los vientos para poder navegar con tranquilidad y llegar a destino con la mayor fiabilidad, siempre bordeando la costa.

Historia de la vela latina

Las primeras velas que se utilizaron, eran las velas cuadras. El origen de la vela latina no está del todo claro y se necesitan pruebas para poder afirmar con rotundidad donde apareció por primera vez.

La vela latina fue una modalidad extendida desde Europa hasta Asia, con más o menos presencia y desarrollo, pero al fin y al cabo durante un largo periodo de tiempo se practicó en una grandísima cantidad de kilómetros de litoral (Mediterráneo, Mar rojo y Océano Índico), haciendo muy difícil determinar en qué zona en concreto (o qué civilización según la zona y periodo) se hicieron los primeros pasos con vela latina.

Del mismo modo, el origen del propio nombre "latina" también es un poco confuso, tal vez lo más verosímil sea que latina deriva de "la trina" que quería decir "la triangular".

En cualquier caso, parece claro que la vela latina aparece como evolución de la vela redonda con el fin de poder navegar de ceñida, técnica completamente imposible con velas cuadras (por eso llevaban remos).

En el mar Mediterráneo, donde se cree que podría encontrarse el origen de la vela latina, nos encontramos con un régimen de vientos con muchos cambios de dirección, lo que dificulta mucho la navegación con velas cuadras que basan su principio en vientos portantes constantes. En cambio, con la vela latina por primera vez se puede ceñir y navegar contra el viento.

La primera representación que ha llegado a nuestros tiempos de una vela latina es una barca pequeña con dos tripulantes que data del siglo II aC y que se encuentra grabada en una lápida funeraria en una necrópolis griega. Ya más adelante también encontramos numerosas representaciones en las pinturas de Pompeya.

Esplendor

Quizás la primera época de esplendor de la vela latina la encontramos durante el siglo VI, donde gracias al pueblo bizantino. Podríamos decir que a nivel evolutivo es el salto más importante, se pasa de una vela latina básica y rudimentaria a una vela latina que tampoco difieren tanto de las contemporáneas.

A partir del siglo VIII los árabes también entraron en la navegación con vela latina y en perfeccionaron la técnica para todos los ámbitos, ya fueran pequeñas embarcaciones de pesca, barcos destinados al transporte de mercancías o naves militares. La primera flota árabe imitó los dromón bizantinos y su aparato latín. El pueblo árabe recogió los conocimientos navales antiguos, al igual como lo hicieron con la medicina, la filosofía, las matemáticas y lo asimilaron y perfeccionar convirtiéndose así en una civilización muy importante y riquísima a nivel cultural.

Más adelante, las Cruzadas a Tierra Santa también supusieron un momento importante en la historia de la vela latina. Se creó una flota importante con naves rápidas de guerra con vela latina y remos, naves para transportar caballos, infantería y armas, estas mayores con mucha capacidad y emparejadas con dos velas.

La tendencia que se fue desarrollando durante este periodo fue reducir las dimensiones de las velas a cambio de aumentar el número.

Podríamos decir pues, que la vela latina vive un período de esplendor, con momentos álgidos y otros no tanto, desde el siglo VI con el principio de los dromón bizantinos, probablemente el barco más significativo e importante para el aparejo latino, y durante toda la edad media, que termina en el siglo XV con el descubrimiento de América. Hay que recordar que la expedición de Cristóbal Colón a América utilizó dos carabelas, (con todo el aparato de latinas la Niña y con una latina en la mesana la Pinta) y una nave, la Santa María, equipada con una vela latina en el palo de mesana.

Decadencia

Lógicamente, esta vino con la aparición del vapor, que supuso una auténtica revolución. Durante los siglo XVIII y XIX la navegación a vela, aunque era la predominante, pero se introdujo cada vez más la vela cangreja que fue sustituyendo paulatinamente a la latina. Además, los avances técnicos con las velas cuadras permitían que este tipo de vela, tradicionalmente con mal navegar de ceñida, empezara a ceñirse mejor.

Con todo, aparecieron grandes barcos como fragatas, corbetas, bergantines y goletas que tenían un velamen formado por velas cuadras y cangrejas en su mayoría.

A partir de este punto, el uso de la vela latina se fue perdiendo y se limitó a embarcaciones pequeñas de cabotaje o pesca cerca del litoral mediterráneo. Las ruedas de palas, la propulsión a reacción, la hélice, también llegaron por esta época y cambiaron por completo la navegación.

La poca vela latina que aún se encontraba en la costa, sobre todo en embarcaciones de pesca, fue siendo sustituida. En toda la costa mediterránea se va perdiendo la vela latina vez que se pierden las sociedades tradicionales donde los laúdes, faluchos o jabeques eran habituales.

Primero se combinó la vela latina con el motor, pero finalmente se suprimió por completo. Con todo, desde hace un tiempo a esta parte, la vela latina ha quedado reducida a la navegación deportiva practicada por un pequeño grupo de navegantes nostálgicos y amantes de la navegación tradicional.

La historia de la vela latina es hoy memoria y patrimonio en algunos lugares de la costa del norte del mediterráneo y aún está presente sobre todo en el sur del mediterráneo, en el continente africano.