8. Conclusions

Al llarg de l'assignatura Estratègies i Recursos per a la Pràctica Professional, hem desenvolupat una sèrie d'accions amb eines diverses que ens han permès col·laborar, comunicar-nos i presentar-nos davant d'una nova realitat que no estàvem acostumades i que ara és fonamental per la nostra pràctica pedagògica.

El fet d'haver treballat en equip realitzant una construcció conjunta dels continguts de l'assignatura ens ha aportat poder realitzar aprendre de manera més rica i ens ha permès ajudar-nos davant de determinades situacions.

Entre moltes coses que podem citar d'aquesta assignatura una, que estem totalment d'acord entre totes, és que hem après que podem continuar aprenent, de manera autodirigida o autònoma, ja que hem pogut fer coses que no imaginàvem que podríem i que aprendre és una qüestió d'interès i motivació.

Les competències que creiem que ens ha aportat l'assignatura són, a banda de les esmentades anteriorment, habilitats per aplicar els continguts apresos a l'assignatura i desenvolupar-nos en entorns nous, també ha suposat un increment d'habilitats en l'ús de les TIC i adaptar aquestes a l'entorn de treball. Al mateix temps que se'ns ha obert un gran ventall de possibilitats en relació als mitjans per comunicar-nos i intercanviar coneixements i experiències amb altres professionals.

Tanmateix considerem que hem pogut desenvolupar la competència d'assessorar i orientar als professionals de l'educació, mitjançant la gestió de l'organització del disseny i l'elaboració de documents escrits específics de l'àmbit professional de la psicopedagogia i la implementació i avaluació de processos i experiències d'ensenyament-aprenentatge mitjançant les rúbriques d'autoavaluació tant a nivell personal com d'equip.

Així doncs, aquesta pràctica i en general els aprenentatges adquirits al llarg dels estudis de psicopedagogia ens han permès desenvolupar les habilitats d'aprenentatge que ens permetin continuar formant d'una manera autònoma i autodirigida per a la millora de la pràctica psicopedagògica personal fet que també ens ha portat a assolir un nivell de comprensió de la nostra competència digital i psicopedagògica, i que ens ha servit com a eina d'empoderament personal, ja que hem pogut treballar amb temes molt diversos i reals, tant individuals com col·lectius de manera reflexiva i en equip.

No voldríem acabar sense agrair un cop més l'acompanyament en el procés per part de totes les persones implicades: des de l'agraïment mutu entre les companyes de l'equip; ja que hem compartit molts moments i hem establert moltes deliberacions complint amb un aprenentatge cooperatiu, passant pels companys i companyes d'aula; els quals hem intercanviat experiències i vivències, coneixements de diverses situacions, intercanvis d'opinions en defensa de diferents rols, al professorat de l'assignatura i màster; el qual ens ha anat guiant al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i finalment, al nostre entorn proper; familiars i amistats que ens han acompanyat tant personalment, acadèmicament i professionalment i que sempre ajuden a completar el periple de tot el procés.

Per acabar voldríem compartir un fragment d'una cançó en la què tot aprenent es pot sentir identificat en el moment de fer i d'actuar i que resumeix d'una manera més melòdica aquesta conclusió i reflexió mancomunada.

" [..] Tots som iguals, tots som diferents,

som queixals i dents mossegant la vida,

jo aprenc de tu i tu aprens de mi,

viure és compartir,

és un camí que tothom fa descalç [...]".

Viure és Compartir

M. Lázara i J. Arrey (2018).