Un cop hem construït la nostra estació meteorològica, aprendrem a interpretar les dades obtingudes, en aquest cas, la temperatura, la humitat, la pressió i el nivell d'aigua.
La humitat es refereix a la quantitat de vapor d'aigua present en l'aire. Es pot expressar com a humitat absoluta, calculant la quantitat de vapor d'aigua en un espai d'aire determinat, o com a humitat relativa.
La humitat relativa es refereix a la relació entre la quantitat de vapor d'aigua real que conté l'aire i la que necessitaria contenir per saturar-se. Aquest valor s'indica en percentatge.
La humitat atmosfèrica és molt important per tots els éssers vius que habiten al planeta. Permeten la seva supervivència i és responsable dels processos de formació de precipitacions, per tant, dels beneficis de les pluges pel nostre planeta.
El vapor d'aigua té una densitat menor que l'aire, per tant, l'aire humit és menys dens que l'aire sec. Això fa que l'aire calent que conté vapor d'aigua s'elevi a l'atmosfera. La temperatura de l'atmosfera disminueix a una mesura de 0,6 ºC cada 100 m d'alçada. Quan l'aire arriba a les zones més fredes, l'aigua es condensa i forma núvols (gotes d'aigua o cristalls de gel). Quan aquestes gotes d'aigua s'uneixen per contacte en refredar-se, pesen massa i cauen originant les precipitacions en forma de pluja o neu.
El valor de la humitat relativa és inversament proporcional al de la temperatura. En un cicle diari, quan la temperatura puja, la humitat relativa baixa, i pel contrari, a menor temperatura major és la humitat.
La pressió atmosfèrica, també coneguda com a baromètrica, és la que provoca el pes de la massa d'aire que està actuant sobre la Terra. Aquest valor és més gran o més petit segons l'alçada que ens trobem, considerant com a punt més baix l'alçada del nivell del mar. El valor de la pressió també és influenciat per alguns efectes atmosfèrics produïts per la circulació dels corrents d'aire calent o fred.
De forma teòrica, es considera que el valor màxim de la pressió atmosfèrica és al nivell del mar, i correspon a un valor de 1013 mbar o 760 mm Hg. La pressió es pot calcular en mil·libars, atmosferes o Pascals.
1.013,25 mbar = 1 atm = 101.325 Pa = 1.013,25 hPa
Com hem pogut veure a l'apartat de com dissenyar un pluviòmetre, hem pogut comprovar que la quantitat de pluja que plou es pot mesurar en mm.
1 mm d'aigua equival a 1 litre de pluja per metre quadrat, així que quan es diu que han plogut 10 mm d'aigua, es refereix a 10 litres d'aigua en un metre quadrat.
La pluja pot ser classificada segons la seva intensitat:
Pluges dèbils: 2 mm/h
Pluja: 2 a 15 mm/h
Pluges fortes: 15 a 30 mm/h
Pluges molt fortes 30 a 60 mm/h
Després d'un període de bon temps, si la temperatura i la humitat relativa van en augment i la pressió segueix constant, es poden esperar tempestes de calor, sobretot entre maig i setembre.
Si la pressió és alta i constant, amb la temperatura i la humitat baixes, el temps ha de seguir estable.
Si la pressió és baixa i constant, amb la temperatura i la humitat baixa, les pluges o nevades seguiran.
Si la pressió comença a augmentar, s'espera una millora en el temps.
Si després de molt temps estable i pressió alta, es comença a detectar un descens en la pressió, és probable que vinguin núvols i pluja.