Països Catalans
El territori i la seva diversitat
La música i dansa tradicionals catalanes són molt variades i amb formes molt diferents i diverses. Si bé sembla que es tracta d'un país petit, és un país amb certes singularitats. Com passa molt sovint amb les nacions sense estat, administrativament el territori de cultura i parla catalana es troba repartit en diferents comunitats autònomes (departaments administratius espanyols) i fins i tot en diferents països. En el cas de la cultura catalana, es parla de Països Catalans i comprèn:
Espanya:
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja aragonesa (part fronterera amb la comunitat autònoma de l'Aragó)
França
Catalunya nord (departament dels Pyrénées-Orientales i part de la molt mal anomenada regió administrativa d'Occitanie)
Andorra
Itàlia
L'Alguer (ciutat catalana a l'illa de Sardenya, a Itàlia)
A més, dins de la comunitat autònoma de Catalunya, hi ha una vall al Pirineu que no és catalana (encara que sí de Catalunya) que és era Val d'Aran, que pertany culturalment i lingüística a Occitània.
El paisatge, a més, és molt divers i amb pràctiques i estils de vida tradicionals molt diversos: mar, Pirineus, interior, illes ... i això fa que es trobin formes de vida i costums molt diverses.
La dansa i la música
Si bé la dansa i la música tradicionals catalanes s'han donat a conèixer amb la Sardana (la dansa tradicional nacional) i la cobla (formació instrumental amb instruments típics per tocar les sardanes), és més un producte d'una estigmatització i folklorització que una realitat. La Sardana i la cobla és una tradició que es manté molt viva i forta, però és només representativa d'una part del territori, i d'una manera d'entendre el folklore.
Actualment, en el ball folk, les danses que més es toquen com danses catalanes són les següents:
Sardana (especialment en la seva forma antiga, quan encara no s'havia formalitzat la Cobla)
Ball pla (ball solemne normalment del nord de Cataluya)
Havanera i boleros (ball de parella, típics de mariners)
Ball de bot (tipus de balls que comprenen: jota, bolero, fandango i mateixa, gèneres típics de Mallorca i Menorca)
Jota de l'Ebre (una altra modalitat de jota, típica del sud de Catalunya
Ball del Rogle (de la franja aragonesa)
Ball de Gitanes (procedents del centre de Catalunya)
Balls valencians: no hi ha gaire costum de tocar-los en els balls folk, però tenen molta varietat: fandangos, boleros, jota, granaínas, seguidilles etc.
També han estat presents als Països Catalans molts gèneres també en comú amb la resta d'Europa, però de vegades amb certes particularitats (de tempo o d'estil):
Xotis
masurca
vals
Vals-jota
polca
Instruments
La veu és un instrument molt present i hi ha molts balls que si bé es toquen de forma instrumental, tenen lletra per a ser cantats o memoritzats. Hi ha alguns gèneres en els quals cantar és part fonamental, com en les jotes.
Els instruments són molt variats i depenen de la zona:
flabiol i tamborí (flauta d'una sola mà que amb l'altra es toca un petit tambor)
gralla / dolçaina (instruments de canya doble)
sac de gemecs (modalitat de cornamusa)
tarota (instrument de canya doble més greu que la gralla)
acordió diatònic (especialment en el Pirineu)
acordió cromàtic (especialment a les poblacions de la costa)
guitarres i els seus derivats (guitarrons, llaüts, ...)
percussió: panderetes, ximbombas, castanyoles ...