Renaixement francès

Hi ha un tractat que ens ha arribat fins els nostres dies, que és l’ “Orchésographie”, de Thoinot Arbeau (pseudònim de Jehan Tabourot). Aquest tractat, que no és l'únic, és una de les fonts bàsiques que ha permès conèixer les danses del renaixement francès i n'és una referència obligada.

A l’època, tota persona de bona casa havia de saber ballar. D’això en depenia la seva reputació a l’hora de casar-se, com diu el mateix Arbeau. Pels que no es podien permetre tenir un mestre de dansa particular, un tractat com aquest era ideal. Està escrit en forma de diàleg entre un mestre (Arbeau) i un alumne (de nom Capriole). A més, Arbeau és molt conscient de la importància del que escriu per tal que les danses no es perdin, així com es lamenta de no saber com ballaven els seus avant-passats.

Una de les danses més comunes i populars del renaixement francès, i tractades dins de l'Orchésographie, són els branles.

(extret d'uns apunts de l'Anna Romaní)