Dins de la disciplina de la dansa clàssica (o en tot cas dins de la dansa acadèmica i culte) s'ha despertat un interès cap a la retrospectiva i recerca dels orígens de la dansa clàssica o culte actual. Com igualment ha passat també amb la música culte, hi ha hagut en els darrers anys una inquietud per a trobar fonts i referències que ens puguin donar la idea de com era aquest art en els segles passats i com ha anat transformant-se i evolucionant fins a la tècnica i tradició que tenim avui en dia.
En el món de la dansa, un dels referents més antics i estudiats dels quals disposem és en l'època del renaixement. Hi trobem alguns tractats, documents i diferents informacions que han permès de poder aventurar-se a reconstruir i imaginar com eren les danses d'aquesta època.
Des del meu punt de vista, en les danses del renaixement trobem un punt encara d'unió on les danses del poble (danses tradicionals i populars) i les danses de la noblesa o la classe poderosa s'alimenten mútuament i semblen prou semblants. A partir d'aquí s'estilitzaran i es fixaran les maneres (portant-nos cap a la dansa barroca codificada que seran els fonaments de la tècnica clàssica), i al mateix temps hi trobem suposadament les bases o semblances i raons de ser de moltes danses tradicionals que encara avui en dia la tradició oral ens ha fet arribar.
Podríem dir que el terreny de la dansa antiga, i especialment el de les danses del renaixement, és un terreny d'interès i referència tant pels estudiosos de la dansa culte, com pels de les danses tradicionals i populars.
I també per anar-nos aventurant i anar veient que, en general, potser aquests dos mons no estan tant desconnectats entre ells i que les influències son més de les que potser sospitem.
Cal distingir, a grans trets (i pel que fa al que la documentació ens aporta) dos grans estils: