El resum del vals que ens explica la Wikipèdia parla des d'un punt de vista força global i es centra tenint en compte el vals com a dansa de ball de saló i de ball de concurs. Però què passa en el ball folk? Són igualment vàlides aquestes definicions d'estil i de tempos?
En el ball folk s'acostumen a ballar-hi valsos. En un principi és una dansa de parella, tot i que a vegades els balladors opten per ballar-lo de manera col·lectiva com a un vals familiar. Com a dansa de parella, el vals és força apreciat en el ball folk com a dansa amb un cert gust d'intimitat i d'elegància, que requereix d'una bona proximitat i entesa amb la parella. Però pel que fa en aquest aspecte, en el ball folk la masurca acostuma a ser molt més apreciada que el vals.
A Catalunya els valsos més tradicionals o més autòctons que ens han arribat (o si més no tal com s'interpreten actualment) acostumen a ser lleugers de tempo i conviden a fer-los una mica saltats. El tempo i l'aire ens recoden a la jota, i per tant la manera de ballar-lo té un punt d'aquest saltat de jota. Aquest tipus de valsos (que no els únics!) formen un sub-gènere que són els anomenats vals-jota.
Però la frescor i el saltejat del vals-jota està una mica allunyat d'aquesta dolçor i intimitat que molts balladors busquen en algun moment de la ballada. Per això hi ha un recerca en l'alentiment dels tempos en les noves composicions/interpretacions que sovint es fixen o s'influencien dels valsos de grups o repertoris de balls folk de més el nord (França sobretot, per ser un país amb molta tradició de ball folk i que tenim molt proper). Aquests valsos que des del nostre punt de vista els sentim com "afrancesats" són més lents, arrossegats i per a res saltejats, en cotraposició al nostre vals-jota. Aquesta influència francesa és relativa i parcial, ja que cal tenir en compte que a França també hi té un gran pes el vals musette i altres gèneres de vals que son d'un tempo i caràcter també més viu, i que la influència del vals vienès present també en els balls de saló de tot europa hi té més a veure del que podem pensar.
Pels balladors del ball folk és d'especial interès els valsos coixos o valsos asimètrics on a més a més de les qualitats ja esmentades hi ha una dificultat tècnica afegida i per tant demana de més sincronització i és un bon moment per a demostrar les bones habilitats. Els valsos asimètrics han estat habituals en els balls folks de més el nord (França doncs és el nostre referent més immediat) i per tant en la gran majoria dels casos han arribat en els nostres balls folks sota aquesta influencia "afrancesada".