A continuació mostro les fotografies que he estat fent amb les meves companyes Elena Kenny i Ariadna Khorsandi durant les pràctiques d'imatge fixa al pati. A més de destacar qui ha fet cada imatge, també explicaré per què hem decidit fer cada fotografia de la manera en què l'hem feta.
Aplicant la llei de terços, l'Ariadna va voler fotografiar el retrovisor del cotxe enfocant-lo selectivament per tal d'aconseguir atreure l'atenció cap a aquest i el reflex de l'institut en el cotxe, més que no pas l'edifici en si, el qual va desenforcar intencionadament.
A banda de les vuit fotografies obligatòries a presentar, també hem volgut incloure'n algunes altres que vam fer durant el procés d'aprenentatge i que hem trobat interessants de mostrar. La següent és la relativa amb la poca profunditat de camp.
Vaig fer aquesta fotografia pensant en l'estiu que deixàvem enrere però que moltes encara teníem molt present, i a la vegada també tenint en ment aquest nou curs que emprenem ple de dubtes i incertesa. En voler remarcar el símbol estiuenc, les flors, vaig utilitzar la poca profunditat de camp i vaig enfocar aquestes.
Vam decidir fer aquesta fotografia amb molta profunditat inspirant-nos una mica en una que havíem comentat a classe, la de "Anunciació 30" d'Elina Brotherus, evidentment fent-ne la nostra interpretació personal. En aquest cas, donem importància tant sobretot a la jaqueta vermella de l'Ariadna com al paisatge de l'institut.
L'Elena va decidir fer aquesta fotografia que presenta certa abstracció utilitzant una velocitat d'obturació lenta per a crear sensacions molt diverses a l'espectador, segons com interpreti aquest els moviments de la persona borrosa.
La següent fotografia també va ser una de les proves que vam fer quant a l'ús de l'obturació lenta.
Amb aquesta imatge l'Ariadna volia congelar el moviment de l'aigua rajant de l'aixeta, de manera que va haver d'utilitzar una velocitat d'obturació ràpida.
En aquesta fotografia es mostra una escena quotidiana: un parell d'alumnes caminant per l'institut. Tanmateix, vam voler mostrar-la des d'un punt de vista poc comú, per la qual cosa l'Elena va utilitzar l'angle rasant.
Aquesta seria una situació molt casual i monòtona, si no haguéssim utilitzat un angle poc habitual com és l'aberrant per a fer-la més dinàmica i interessant.
Aquesta és una de les altres fotografies similars que vam fer amb l'angle aberrant.
En aquest cas, vam voler retratar aquesta escena en què la persona està mirant el mòbil amb un angle zenital no només per a cridar l'atenció amb aquest angle, sinó també per a donar aquesta sensació d'inferioritat o inseguretat que de vegades ens poden provocar aquestes noves tecnologies i les xarxes socials.
La següent fotografia també va ser una de les proves que vam fer quant a l'ús de l'angle zenital. En aquest cas, però, vaig voler mostrar des d'aquest angle un objecte que utilitzem cada dia: l'aixeta.
Amb aquesta imatge vaig voler fer sentir l'espectador molt menut; volia que es posés en la pell dels animals petits o bé d'algun objecte d'aquells que es troben sempre per terra. Per aquest motiu, l'angle nadir ens va ser de gran utilitat per aconseguir l'efecte en la fotografia.
Aquesta fotografia següent la vam fer en un inici per a utilitzar l'angle nadir, tot i que després la vam descartar perquè trobàvem que observar els avions des d'aquest angle de visió era un fet molt més comú que la situació retratada en l'anterior imatge.