En aquesta imatge s'hi pot identificar la funció referencial perquè el seu únic objectiu és referir-se de manera objectiva a aquests cactus. No té cap intenció persuasiva ni emotiva, no es vol vendre aquest tipus de plantes ni tampoc s'intenta crear una emoció a través de la fotografia. Simplement es pretén mostrar al visualitzador les torretes i informar de la seva aparença objectivament.

Veient les condicions en les quals han de viatjar aquestes persones, resulta evident que fotografies com aquesta, feta a l'Índia, arribin als sentiments del visualitzador o, si més no, que estimulin la seva actitud.

L'home dirigeix la mirada directament a càmera i fins i tot aconsegueix intimidar a qui l'observa. Tot agafant-se a unes baranes del tren, aguanta a la seva família perquè no caiguin a la via i fa empatitzar el receptor de la fotografia amb ell, i encara més, quan es coneix que ell i la seva família havien pagat el bitllet.

Si ensenyem aquesta imatge a algú que visqui fora d'Espanya, o inclús de Catalunya, de ben segur que no sabrà què estan fent aquest home i aquesta dona amb cassoles, culleres, paelles i una mà de morter. Això si és que coneixen aquest tipus d'estris culinaris, és clar. Per tant, aquest gest de protesta que s'ha fet comú últimament a Catalunya, les cassolades, fora de context ningú l'entendria. Només si es coneix prèviament en què consisteix aquest tipus de protesta, es pot comprendre aquesta imatge. Així doncs, la fotografia té una funció connotativa perquè va dirigida a uns receptors determinats.

Si hi ha imatges veritablement sorprenents i creatives, aquestes són les del fotògraf Philippe Halsman. A la imatge de l'esquerra, s'hi pot observar a Dalí i una quantitat considerable d'aigua flotant en l'aire, juntament amb tres gats i una cadira. Personalment penso que aquesta imatge té una funció poètica ja que crida molt l'atenció del receptor a través de tots aquests recursos creatius que va utilitzar el fotògraf.

A simple vista pensaríem que la de la dreta es tracta d'una fotografia del tronc d'un arbre. En canvi, amb aquesta imatge s'aconsegueix sorprendre al receptor a causa de la gran similitud del tronc amb el cos d'una dona. S'hi poden observar perfectament les seves corbes i com té els braços oberts mentre tira el cap enrrere i mira al cel. En definitiva, compleix les característica principal de la funció poètica: crida l'atenció del receptor a través de la seva capacitat creativa.

En aquesta fotografia es busca un grau d'apropament entre el receptor i l'emisor. A través de la imatge cridanera d'unes dents en forma de cigarreta, els emisors intenten influir en la conducta del receptor perquè canvii la seva actitud. Així doncs, es tracta d'una funció fàtica perquè l'objectiu de la imatge és que el receptor pari de fumar o bé ja no comenci a fer-ho.

Aquesta fotografia té una funció metalingüística perquè està parlant de la pròpia fotografia en sí: és una imatge d'una càmera que està fent una imatge a un paisatge de tardor.