El Coronavirus arriba (per sort) a Hogwarts!

El passat diumenge dia 5 d'abril, el personal del transport públic de Londres encarregat de supervisar el compliment de l'ordre de confinament, a més del respecte de la normativa del metre i mig de distància, va rebre una visita completament inesperada. A l'estació de tren King's Cross, en un espai situat entre les andanes 9 i 10, van aparèixer de sobte, a primera hora del matí, tres nois joves que no van passar desapercebuts entre els pocs usuaris que hi havia al voltant. Després d'un parell de crits d'exaltació i algun intent d'acostar-s'hi per part d'algun viatger irresponsable, els tres joves van poder dirigir-se al personal que feia controls de temperatura en aquella zona de l'estació. Els treballadors, atònits, no se'n feien creus: el famós Harry Potter havia arribat des de l'andana 9 i 3/4 amb els seus íntims amics Ron Weasley i Hermione Granger en busca d'ajuda dels sanitaris muggles.

Seguint les ordres del savi Albus Dumbledore, havien abandonat el món màgic després que en Ron presentés els símptomes d'aquella malaltia greu que s'extenia sense control entre els muggles: la Covid-19. Mai cap bruixot amb avantpassats recents que també fossin bruixots, com és el cas d'en Weasley, havia patit una malaltia de les que només afecten a aquells sense poders màgics. Així doncs, veient aquesta situació d'excepcionalitat, els experts de Hogwarts no van dubtar en deixar el jove pèl-roig en mans del personal sanitari muggle, malgrat l'alt nombre de memòries que haurien d'esborrar després. Tant en Harry com l'Hermione no van poder-se'n estar d'acompanyar-lo.

El personal de l'estació, encara desconcertat després d'escoltar les explicacions dels tres joves, van fer la prova de temperatura a Weasley i, un cop comprovat que tenia tots els símptomes de la Covid-19, el jove va ser traslladat al St Thomas' Hospital. Allí, els metges, que en un primer moment s'havien pres la situació com una broma de molt mal gust, van examinar a fons als tres amics. Després que tant el Ron, que tenia símptomes, com en Harry Potter, que no en tenia, donessin positiu en el test, es va decidir traslladar-los a l'Hospital Clínic de Barcelona, líder en el tractament de la malaltia. La seva companya Hermione també els va acompanyar, tot i no ser portadora del virus.

Ja a la capital catalana, els dos joves van ser aïllats immediatament en dues habitacions de l'Hospital Clínic. Mentre que en el cas d'en Potter la malaltia semblava estar controlada, el Ron Weasley va patir força complicacions només en unes hores. Finalment, es va decidir ingressar el jove bruixot a l'UCI perquè els epidemiòlegs del centre, més que mai interessats en un pacient, no coneixien la rapidesa d'actuació del virus en un cos de bruixot i tenien por que el jove empitjorés encara més. L'Hermione Granger, per la seva part, va ser atesa per un grup d'infermeres de l'hospital, que van informar-la sobre la situació de la pandèmia i sobre les característiques del virus; la noia volia saber-ho absolutament tot sobre l'epidèmia. Entenent que havia de fer una quarantena perquè havia estat en contacte amb els seus dos amics portadors del virus, va demanar reiteradament al personal investigador del centre que la deixessin ajudar en la investigació d'una vacuna per prevenir la Covid-19 durant aquell parell de setmanes. Havent fet constar els seus excel·lents resultats acadèmics i la seva capacitat d'aprenentatge, l'Hermione va ser finalment acceptada al comitè de recerca de l'Hospital, que no va tenir més remei que acceptar aquella jove que afirmava poder utilitzar la màgia. Confinada en una habitació amb tots els elements necessaris per fer un estudi detallat, l'Hermione va passar els quinze dies de confinament fent recerca i aportant els seus coneixements màgics a la tasca dels membres del comitè, amb qui es comunicava a partir d'una tauleta electrònica.

Amb la seva determinació, capacitat de comprensió i empatia, Granger, filla de muggles, va ser capaç de trobar l'error que estaven cometent els especialistes de l'hospital i va poder solucionar-lo gràcies a la seva experiència en ambdós mons: el màgic i el que no ho és. Més orgullosa que mai dels seus orígens i dels seus estudis, va saber combinar una sèrie d'encanteris amb aquell prototip de vacuna dissenyat per persones com els seus pares, aconseguint una nova vacuna eficaç tant per a bruixots com per a muggles en tan sols dues setmanes. Un cop provada aquesta vacuna de l'Hermione en animals, els treballadors sanitaris es van quedar desconcertats en veure la seva gran efectivitat. Semblava impossible que una noia tan jove en quinze dies hagués trobat la vacuna per a la malaltia!

El seu amic Harry, per la seva banda, ja s'havia recuperat i havia donat negatiu en el nou test del SARS_CoV-2, així que estava llest per tornar a Hogwarts. El Ron, sorprenentment, també hi havia donat negatiu. S'havia recuperat molt ràpidament de la malaltia, i és que en pocs dies ja havia sortit de l'UCI i els seus símptomes havien anat disminuint a una velocitat tan accelerada com amb la qual havien augmentat.

Els tres joves, doncs, van rebre el permís dels metges per tornar a casa seva i, a més a més, l'Hermione va rebre un gran reconeixement no només de la direcció de l'hospital, sinó de les autoritats sanitàries més importants del país i del món. A l'Hospital Clínic van penjar-se escuts de Hogwarts per tot arreu, en honor a la brillant estudiant Hermione Granger que havia estat capaç de salvar la vida de moltes persones. Tots els experts destacaven la sort que s'havia tingut: si el virus no hagués arribat, inexplicablement, als dos estudiants de Hogwarts, la meravellosa Hermione no hagués participat en la recerca de la seva vacuna i, sens dubte, encara s'estaria buscant aquesta solució a la malaltia. A Granger van arribar-li nombroses ofertes de feina a les universitats més prestigioses del món, però ella les va rebutjar totes i, un cop ja havia tornat amb els seus dos amics a la mateixa zona de l'estació de King's Cross a Londres, va fer unes últimes declaracions a la premsa, advertint que en poc temps cap de nosaltres recordaríem aquest moment màgic i la seva tasca exemplar.

És per aquest motiu que val la pena intentar deixar per escrit, ara que encara tenim el record fresc a la memòria, l'estada d'aquests tres personatges, que tant ens han fet somiar, al nostre món. Tot i que, ja ho hem observat als llibres i pel·lícules, de ben segur que en pocs dies la Conselleria d'Afers Màgics ja s'haurà encarregat d'esborrar dels nostres caps aquesta experiència amb el món màgic i no hi haurà rastre ni dels escuts de Hogwarts ni tampoc d'aquesta mateixa notícia.

Què s'amaga darrere cada fotografia?