Ja en tercer lloc, personalment diria que l'espectador se centra llavors en analitzar tot allò que la poca profunditat de camp no permet distingir amb claredat. Penso que després un observa la figura de l'home que inclina el cap mirant en direcció a l'arbre (el meu pare), donat que espontàniament vaig decidir situar-lo a ell també seguint la llei dels terços, per així remarcar la rellevància del seu paper en la fotografia. Finalment, qui visualitzi la imatge pararà atenció en el nen que l'acompanya (el meu germà) i en altres detalls de la fotografia com la figuera, les espigues i l'herba o els núvols.

Ara tractant ja la part de la composició, cal destacar fonamentalment el compliment de la llei de terços, que s'ha mencionat breument en l'apartat de recorregut visual. Si dividim la fotografia en nou parts iguals (tal i com s'observa a la foto adjuntada a sota del comentari), veurem que tant el manillar de la bicicleta com en especial la roda es troben situats en un dels eixos verticals que permeten cridar més l'atenció. A més, en la roda també hi trobem un dels quatre punts principals d'atenció resultants d'aplicar la llei dels terços, igual que succeeix amb el cas de l'home, que no només és a l'altra línia vertical sinó que també té el cos situat en un dels altres quatre punts d'atenció. Per aquest motiu, doncs, també és un element que adopta un rellevant paper en la imatge. En referència a la posició de l'home, podríem esmentar també que s'ha deixat una mica d'aire en la direcció cap a la qual mira, complint així la norma general; de la mateixa manera, també se n'ha deixat a la part superior de la fotografia. Tractant els plans de profunditat, personalment en distingiria dos de principals: un primer que seria a l'alçada de la bicicleta i un segon que es trobaria a l'alçada de l'home i el nen del fons (tot i que algun espectador també podria considerar aquest últim personatge com un tercer pla de profunditat). Així doncs, és destacable l'enfocament selectiu que es fa de la bicicleta i sobretot del manillar (comentat en l'ordre de lectura) perquè és l'aspecte de la imatge que de debò es veu amb total nitidesa, a diferència de les herbes del camp i les dues persones, que les observem borroses a causa de la poca profunditat de camp. Per a mi, aquesta composició meva té un cert punt de dinamisme perquè, malgrat estar quieta la bici, el seu manillar ens presenta una clara línia diagonal, que va acompanyada d'altres com les de la roda, el fre o fins i tot la línia diagonal suggerida per la inclinació del cap de l'home. En aquest cas particular, el fet que miri cap a l'arbre i potser encara més enllà (en certa manera s'utilitza el fora de camp) és una mostra evident que es tracta d'una composició oberta i centrífuga: li provoca a l'espectador una sensació que l'escena, el paisatge, continua fora dels elements enquadrats. Per finalitzar amb aquesta part del comentari, la fotografia és una composició equilibrada, donat que els elements importants estan repartits entre les bandes esquerra i dreta de la imatge.

Quant a la valoració dels colors, vaig decidir utilitza una gamma acromàtica a l'hora de la fotografia perquè, per a mi, aquesta era la millor opció no només per tal de transmetre millor el missatge de la fotografia, sinó també per a destacar la bellesa del moment amb el contrast de tons no colors. En aquest sentit, com a fotògrafa de la imatge, també m'agradaria destacar un aspecte rellevant per a mi a l'hora de mostrar la bellesa de les accions quotidianes senzilles com la retratada: la il·luminació. En la fotografia, la llum prové del lateral esquerre i, més concretament, des del fons d'aquesta banda, que és on es trobava el sol ponent-se en aquells instants. Aquesta particularitat pot ser observada a la imatge a través del reflex de llum del manillar o fins i tot una mica fixant-nos en els núvols del fons.

Ja pel que respecta a les textures, fonamentalment s'hi poden apreciar les de les parts de la bici. Observant la fotografia, es podria qualificar la del manillar com a rugosa i la de la roda com a molt irregular i amb una mena de punxes. D'altra banda, es podrien deduir les textures dels elements que no han estat enfocats selectivament, tot i que la opinió en quant a aquestes seria encara més personal i dependria més de la lectura individual que fes cadascú de la fotografia. Les espigues i herbes, per exemple, podrien considerar-se aspres o seques, mentre que de la roba de l'home i del nen es podria dir que és llisa o suau.

En referència als tipus de pla i d'angle, cal remarcar que es tracta, al meu parer, d'un pla general. Tot i que sí que és cert que podem observar la bicicleta des de molt a prop, la fotografia a més a més és capaç de traslladar al visualitzador informació descriptiva sobre l'acció que s'està desenvolupant i els elements que conformen aquesta acció. Per tant, penso que es podria considerar que, en aquest cas, el pla general té un valor exclusivament descriptiu; i és que ni tan sols podem observar amb nitidesa els rostres de les dues persones, de manera que penso que no tindria del tot un valor expressiu. Respecte a l'angle, es tracta d'un contrapicat. En ser jo qui va fotografia l'escena, tinc la sort de poder explicar la posició exacta en què es va situar el fotògraf, és a dir jo: agenollada a terra, vaig posicionar la càmera força per sota del manillar de la bicicleta, de tal manera que intuïtivament vaig aconseguir així donar-li aquest aire de superioritat i la importància que mereixia en la fotografia.

Un cop fet el comentari formal, trobo oportú explicar què representa per a mi aquesta imatge quotidiana i per què he decidit anomenar-la així, més enllà de les suposicions individuals que puguin fer-se els espectadors basant-se en allò que els suggereix a ells la fotografia. Durant els dies d'estiu i, ara ja amb l'arribada de la tardor només els caps de setmana, acostumo a anar en bici al bosc a la tarda o al vespre amb el meu pare i el meu germà. Abans de tornar cap a casa, sovint ens acostem a unes figueres que hi ha en una zona del bosc i, mentre el meu pare i el meu germà cullen les figues, jo els observo guardant les bicicletes des de més lluny. És en aquests moments d'estar esperant que tornin cap a on sóc jo (moments en què normalment ja s'està ponent el sol i la il·luminació és ideal) en els quals gaudeixo molt del paisatge natural i valoro més l'esport a l'aire lliure i la companyia de la meva família. Per aquest motiu vaig trobar necessari fotografiar l'escena i remarcar en la seva composició els elements concrets que he decidit destacar. Per aquest motiu la fotografia té el nom de "La dolça espera": es tracta d'una estona quotidiana agradable, inspiradora, dolça, en què curiosament estic esperant a què els meus familiars portin un fruit que també ho és molt, de dolç.