Cambiemos el juego

Mercat:

L’anunci està fet perquè els productes Audi es comercialitzin a Espanya, encara que es venguin també arreu del món.

El seu mercat real són les persones amb l’edat, la documentació i els diners necessaris per conduir que ja han apostat per la marca d’Audi. El seu mercat potencial són aquelles dones que encara no s’han atrevit a agafar el cotxe, o bé un concret amb les característiques de la marca d’Audi, a causa del sexisme present en la societat en l’àmbit de la conducció d’automòbils. Un altre possible mercat potencial serien aquells conductors ja conscienciats sobre el sexisme en les joguines infantils o en la conducció, els quals a partir de l’anunci podrien decidir-se a utilitzar cotxes de la marca. Fins i tot podria ser gent que sigui molt seguidora de les pel·lícules de Toy Story, atès que es tracta d'una mena d'homenatge a elles: el mercat és especialment ampli.

Color:

El color és un dels aspectes formals que destaquen més de l’anunci, ja que tots els elements que hi apareixen són molt colorits. Hi ha tant colors càlids com freds. Els càlids predominen majoritàriament en les joguines suposadament de noies: vermell, rosa. Els freds, en les “de nois”: tenen tons blavosos o verdosos. Tot i així, es té la sensació que no hi ha tant de contrast en els colors perquè, com que les joguines prenen vida, es barregen les unes amb les altres, a més que elements com l’arbre de Nadal també n’aporten molts de diferents.

Figures retòriques emprades:

Personificació de totes les joguines: un cop no queda cap persona a la botiga, prenen vida i fan accions pròpiament humanes com conduir.

D’altra banda, es presenten termes que, per a qui encara tingui una mentalitat sexista, poden semblar antitètics: un militar fort i una tauleta petita de te, nines molt tranquil·les i cotxes esverats.

Estereotips que mostra l’anunci:

Com que es tracta d’un anunci que critica el sexisme, hi veiem estereotips molt clars al llarg de tot l’anunci. Un exemple és que el cotxe és de color blau, mentre que la nina porta roba rosa, és rossa i té ulls clars. Concretament al principi es veu aquesta separació per gèneres que es fa a les joguines: al prestatge de l’esquerra és tot rosa (teòricament per a noies), mentre que al de l’esquerra és tot blau (teòricament per a nois). Al final l’anunci també mostra la vigència d’aquests estereotips amb el pensament de la mare del noi, que no vol comprar-li la nina.

Tanmateix, cal destacar com la noia es mostra rebel, decidida; vol trencar amb aquest sexisme i amb aquests estereotips. Aquest seria més aviat l'aspecte amb què, des de la marca, voldrien que l'espectador es quedés.