Innovació en la Simulació per a la Impressió 3D a Secundària: Tinkercad + Ultimaker Cura
La combinació de Tinkercad i Ultimaker Cura representa una innovació pedagògica clau en l’ensenyament de la fabricació additiva a les aules de Secundària, ja que permet als alumnes dissenyar, simular i optimitzar peces abans d’imprimir-les, evitant errors i millorant la seva comprensió del procés d’impressió 3D.
Link al recurs
TINKERCAD és innovador perquè ens ofereix una plataforma intuïtiva per a l'aprenentatge inicial del disseny 3D, sense conceixements tècnics avançats.
Simula, en una vista 3D, com quedarà la peça abans d'imprimir-la i permet als alumnes visualitzar les seves creacions i detectar errors de geometria o d'encaix i així poder-los corregir sense malgastar material.
L'opció de VISTA en TRANSPARÈNCIA ajuda a identificar possibles problemes estructurals, com parets massa primes o peces flotants que donarien problemes en l'impressió física sense un suport adeqüat.
ULTIMAKER CURA ens ofereix una Simulació i Optimització Avançada, ja que ens permet simular capa per capa com la impressora construirà l’objecte, ajudant l'alumnat a entendre el procés real de fabricació. Aquesta simulació ajuda a detectar problemes com, per exemple, parets massa primes, zones sense suport o adhesió deficient a la base d’impressió.
Permet ajustar la densitat del farciment, la velocitat d’impressió i altres paràmetres per optimitzar temps i material.
A més, aquesta eina no només facilita la impressió 3D, sinó que fomenta el pensament crític i la resolució de problemes, ja que cada modificació en el disseny té un impacte directe en el resultat final. Així, Cura transforma la fabricació additiva en un procés d’aprenentatge actiu, on l’alumnat no només imprimeix, sinó que comprèn i perfecciona cada pas del procés, convertint l’error en una oportunitat de millora.
Condicions d'ús del recurs
Per què hem escollit aquest recurs?
Hem escollit la combinació de dos recursos: Tinkercad i Ultimaker Cura, com a recurs innovador per a l’aula de Secundària perquè es complementen i permeten integrar la simulació dins del procés d’aprenentatge de la impressió 3D, evitant errors i aprofitant millor els recursos disponibles. A més, ambdós són de programari lliure, cosa que facilita la seva implementació a l’aula sense requeriments de llicències costoses.
Aquests programes ofereixen una manera intuïtiva i pràctica de treballar el disseny i la fabricació digital, sense necessitat de coneixements tècnics avançats. Amb Tinkercad, els alumnes poden crear i modificar models 3D de forma senzilla, visualitzar-los en una previsualització i detectar problemes geomètrics abans de portar-los a la impressió. A més, aquesta eina permet al docent crear aules virtuals on pot supervisar en temps real el treball de l’alumnat, guiant-los i fent-ne un seguiment individualitzat. D’altra banda, Ultimaker Cura aporta una simulació detallada del procés d’impressió, capa per capa, permetent ajustar paràmetres clau com el farciment, la velocitat o la necessitat de suports per evitar errors i reduir el malbaratament de material.
Què pot aportar aquest recurs al nostre projecte?
Després de portar a la pràctica la nostra Situació d’Aprenentatge i imprimir algunes peces, ens hem adonat que no totes han sortit com esperàvem. Algunes unions no eren prou resistents, alguns suports no estaven ben dissenyats i altres errors estructurals han afectat la qualitat final de les impressions. Això ens ha fet reflexionar sobre la necessitat d’introduir una fase de simulació i autoavaluació prèvia a la impressió final, que permeti als alumnes detectar i corregir errors abans de gastar material.
L’ús combinat de Tinkercad i Ultimaker Cura ens ofereix aquesta oportunitat d’una manera accessible i efectiva ja que l'alumnat pot fer ajustos en el seu disseny, optimitzar els suports i garantir una millor adhesió i resistència estructural abans d'imprimir.
Aquest procés de simulació es converteix en una eina d’avaluació formativa i formadora, ja que permet que els mateixos alumnes reflexionin sobre els seus dissenys, identifiquin els seus errors i els corregeixin de manera autònoma o amb l’acompanyament docent. A més, fomenta el pensament crític i la presa de decisions fonamentades, aspectes essencials en l’aprenentatge tecnològic.
Finalment, aquesta metodologia ens permet reduir el malbaratament de material i optimitzar els recursos del centre, ja que minimitzem impressions fallides i assegurem que el producte final compleixi els requisits de funcionalitat i durabilitat. En resum, la introducció d’aquesta fase de simulació en el nostre projecte millora la qualitat de l’aprenentatge, afavoreix una actitud reflexiva en l’alumnat i ens ajuda a treballar de manera més eficient i sostenible.