FABREGAT, Rosa

Rosa Fabregat fou una farmacèutica i escriptora de Cervera (Països Catalans), membre del Pen Club Català, membre honorària de l'AELC i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. 

Al llarg de la seva carrera conreà la poesia, la prosa, l'assaig i el periodisme. Com a poeta la seva obra arrencà l'any 1978 arran de rebre el premi Vila de Martorell pel seu recull Estelles. El seguiren El cabdell de les bruixes (1979), Temps del cos i tretze llunes (1980) i Balda de la vida (1991). 

L'any 1994 publicà la primera part de la seva obra poètica (Ancorada en la boira: Obra poètica I 1953-1993). El seguiren Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Posteriorment aparegueren Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008). La segona part de la seva obra poètica es publicà quatre anys més tard (La temptació de vol: Obra poètica II 1994-2011).

Al llarg de la vida, escrigué vuit novel·les: Laberints de seda (1981), El turó de les forques (1983), Embrió humà ultracongelat F-77 (1984), seguit de Pel camí de l’arbre de la vida (1985), que posteriorment l'autora aplegà en un únic volum (La dama de glaç, 1997).

L'any 1988 publicà un dels seus llibres més polèmics: La capellana, on qüestionava l'exclusió de les dones del sacerdoci, seguit de Francina i la providència (1995), Sóc l’Iris (2006) i Hereus i brodadores (2008). Els seus contes, compilats per Maria-Pau Cornadó, aparegueren l'any següent (Tots els contes de Rosa Fabregat, 2009).

Fou inclosa en diverses antologies entre les quals Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999). Entre els seus darrers guardons hi ha la Creu de Sant Jordi (2017) i el Premi Nacional de Cultura (2022).

• Enllaç a la pàgina de l'AELC aquí.

• a la Viquipèdia: aquí.