La idea sorgí precisament al cor d’Europa, durant el col·loqui sobre LLENGUA, LITERATURA i NACIÓ que el Pen Club Hongarès celebrava a Budapest  la tardor de 2012, i que coincidia  –feliç sincronia!– amb els 90 anys del Pen Català, el mateix any del  Manifest de Girona sobre els Drets Lingüístics.

Aquest web, que dona el relleu al primer blog creat el desembre de 2012, constitueix una finestra als fruits insospitats d’aquell intercanvi: les versions en una trentena de llengües* de les obres d’un grup de creador(e)s d’arreu,  mogudes per aquest òrgan arrodonit de la mida d’un puny a qui,  els científics comencen d’estar d’acord, hauríem de confiar les grans decisions de les nostres vides. 

Paradoxalment, per entendre els textos i poder versionar-los, de vegades hem hagut de recórrer –com lamentava Telesforo Monzón a Lluís Companys– a les llengües “dels qui no  ens entenen”. (Aprofitem aquí per homenatjar  l’historiador i poeta Fèlix Cucurull, que és qui en deixà constància escrita*). Però tot és a fi de bé, i a més, es fa justícia poètica…

Encetem la roda amb un inspirador poema de Menna Elfyn de l’exquisit recull bilingüe   Perffaith Nam / Perfect Blemish (2007): “Ensenyar gal·lès a la musa de Dylan Thomas“. El títol no pot ser més eloqüent: una lliçó excel·lent per a les muses més rebeques…