Embedded Files
EL MURMURI DE LA DARRERA PRINCESA DE GAL.LES
L'avinentesa de l'acte del dia 4/03/2026 a l'Ateneu Barcelonès
Arran de la invitació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Menna Elfyn, en l'acte d'inauguració de l'exposició "Versions Múltiples, un projecte col·laboratiu de traduccions literàries", els organitzadors ens vàrem plantejar l'avinentesa de donar a conèixer, enllà de l'acadèmia, aquesta rellevant escriptora europea, gran impulsora del Projecte des dels inicis.
En efecte, amb una obra poètica que abasta setze reculls, dotze obres de teatre, quatre novel·les, i diverses obres de recerca publicades, l'actual presidenta del Pen Club de Gal.les, se situa com una de les autores cabdals de la literatura contemporània. A banda de la creació, és articulista de premsa i l'editora de set obres de no-ficció, entre les quals destaquen, pel seu compromís, Hel Dail Gwyrdd, primera antologia de poesia escrita per dones publicada tan sols en gal·lès (1985), The Bloodaxe Book of Modern Welsh Poetry: 20th-century Welsh-language poetry in translation (Bloodaxe, 2003) i Sunflowers in your eyes, Four Zumbabwean Poets (2004). Alhora, la seva poesia ha estat traduïda, entre d'altres, a l'àrab, al basc, al català, a l'espanyol, a l'italià i al xinès.
Als Països Catalans, l'escriptora és esmentada per primer cop per Carme Manuel i Josep V. García en el volum bilingüe Poesia gal.lesa actual (Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, València, 1992). Tres anys més tard, és una de les autores convidades pel British Council als actes "Wales in Catalonia" (1995), durant els qual la Institució de les Lletres Catalanes organitza una trobada entre poetes catalans i gal.lesos on, tal com recorda l'autora a la nota de premsa de l'any 2019, coneix Sílvia Aymerich-Lemos, qui anys més tard serà la traductora d'un dels seus poemaris més emblemàtics: Murmur (Boodaxe Books, 2012). En efecte, seleccionat com a "traducció recomanada" per la prestigiosa Poetry Book Society l'any de la seva publicació, serà primer traduït a l'èuscar amb el títol de (Murmurioa - Maiatz, 2016), i posteriorment al català (Murmur/Murmuri - Gomer, 2019), amb un ajut a la traducció de la Wales Literature Exchange, en edició bilingüe CY/CA amb pròleg de Kathleen McNerney.
Arran de la publicació, la tardor de 2019 s'inicià la ronda de presentacions, començant per la Universitat Saint David i seguint pel Parlament de Gal.les en un acte literari i reivindicatiu en el qual participa, entre d'altres, Elin Jones, la seva presidenta. Se'n podran fer tan sols dues més, abans no esclati la crisi de la COVID-19. La primera, a l'octubre, a la llibreria Embat de Palma, amb Kathleen McNerney i Maria Tarragó; i la següent, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, organitzada per Assumpció Cantalozella, amb Mireia Mata i Pau Joan Hernàndez. El llibre arriba posteriorment a mans de Biel Mesquida qui decideix convidar l'autora al Festival de Poesia de la Mediterrània de 2020, tal com manifesta a la seva "Plagueta de notes" al Diari de Mallorca del 16/01/2020.
Dos mesos més tard, el confinament és ja una realitat i el Festival s'ha de fer en línia. La resta de presentacions presencials queden estroncades. No es reprenen fins l'any 2023, quan en el "Donatge a Menna Elfyn" la Biblioteca de la Dona de València dedica a l'autora, s'hi presenta el poemari i s'escenifica el cicle de poemes dedicat a Catrin Glyndŵr, la darrera princesa de Gal.les, musicat per Ferran Navarro i Andone García, d' Estrela Roja de Benimaclet.
El poemari rere el títol de l'acte
Desgranat el singular itinerari seguit per la versió catalana del recull, es fa evident el joc de paraules del títol de l'acte i el del llibre epònim, atès que aquest conté un cicle de poemes dedicat la darrera princesa de Gal.les. Com detalla l'autora en el capítol dels agraïments del dit volum, la idea sorgeix de l' encàrrec del Memorial "London Remembers" d'escriure unes paraules per a la inscripció de l'estàtua que aquesta icònica figura històrica gal.lesa, té dedicada al centre de Londres i la tria de la ciutat no és casual. En no poder capturar Owain Glyndŵr, el noble del segle XV que liderava el moviment sobiranista gal·lès, la seva filla Catrin fou empresonada a la Torre de Londres amb els seus quatre fills menuts i la seva mare Marged. La historiografia recorda Owain com un heroi, un noble d'una àmplia cultura i visió de país, decidit a dotar Gal.les de les ’estructures d’estat que li mancaven. Havia estudiat dret i instaurat el primer parlament a Gal·les, alhora havia fundat dues universitats (una al nord i una al sud del país) i reinstaurat l’arquebisbat de Sant David, establint així una església gal·lesa independent. Molt estimat pel seu poble, no va ser mai capturat ni traït, tot i el sucós rescat que oferien els anglesos pel seu cap. No sorprèn gens que el captiveri de Catrin a la Torre de Londres, juntament amb la seva mare i els seus quatre fills menuts, hagi marcat l'autora fins al punt de dedicar a l'episodi dos poemes més la dècada ("Marged" i "Catrin") en el seu darrer poemari unilingüe Tosturi [Compassió] (Barddas, 2022).
3. L'escaleta proposada per a l'acte
Proposem iniciar l'acte donant la paraula a Kathleen McNerney, especialista en la literatura de dones, que s'emmarquen en les "dobles minories", de les quals la poeta gal.lesa forma part. En particular fou qui encoratjà la traducció catalana de Sílvia Aymerich-Lemos, n'acompanyà el procés, i escrigué el pròleg del volum bilingüe Murmur/Murmuri (Gomer, 2019), i fins i tot proposà Antoni MIró. com a autor de la coberta, tal com consta a l'epíleg de la traductora. .
A continuació intervindria Pau Joan Hernàndez, professor de la FTI de la UAB i membre de l'Equip de coordinació del Projecte Versions Múltiples, incidint en el dit Cicle de Catrin Glyndwr del qual va escriure una ressenya crítica a la revista literària L'Aiguadolç (2019).
La tercera part i el gruix de l’acte el constituirien la lectura en gal·lès i en català d'una selecció dels poemes del cicle poètic esmentat amb música original de Ferran Navarro i d'Andone García, d' Estrela Roja de Benimaclet.
Page updated
Google Sites
Report abuse