En "Villamarchante" un "poso" s´ha obert
han buscat "el aigua" i no l´han trobat.
A contribucions ja "mos"tenen farts
i les butxaquetes "mos" han netejat.
Unflà, unflà, unflà el baló
que l´unfle ta tia que té bon bragó.
Unflà, unflà, unflà-li-la
que l´unfle ta mare que té bona mà.
Venen "ingenieros" de totes les parts
a estudiar "el aigua" poal per poal.
"para hervir alubias es algo especial"
i pa criar vinya no cal ni parlar.
Unflà, unflà, ...
"Dicen los doctores que lo han estudiao"
que l´aigua d´Horquera és medicinal
lo mateix "pal" fetge que la rinyonà
"el aigua" d´Horquera és molt apropià.
Unflà, unflà, ...
"Dicen los mas viejos"del poble que estem
que pa criar collites no caltirar fem
que l´aigua d´Horquera senyores que guasa
porta "amoniaco, solfate" i potasa.
Unflà, unflà, ...
I esta és la historia del pou "de Horquera"
que buscaren aigua i trobaren arena.
Fins a la meitat del segle XX, l´aigua potable que es subministrava en Vilamarxant estava en mans privades (propietat dels Garruts). La gent, que patia nombroses malalties, va a arribar a pensar, fins i tot, que bebia aigua de sequia. Pero l´Ajuntament es va fer càrrec i a instancies del jefe de sanitat, D. Juan (que sigué alcalde), va construir el pou d´Horquera per abastir d´aigua potable al poble, cosa que obviament no agradà als anteriors propietaris.
Les critiques a la qualitat de l´aigua seguiren en la forma d´esta cançó, atribuida a Miguel "el Bessó" i populazitzada per Isidro Navarrete, Jesus "el Paler" i altres d´esta quadrilla.
Per aquell entonces, "els Garruts" tenien una de les primeres grabadores que arrivaren a Vilamarxant.Valguense de la serventa (Trini), gravaren la cançó i com és natural, varen contribuir també a la seua difusió.
El estribillo Unfla, unfla, unfla el baló ... apareix també en una cançó popular de la població d'Alfarp.