(Recitat)
Escolteu homes i dones
el drama que vull contar
quan el meu poble és notícia
per coses lletges serà.
(cantat)
Quan el poble es pensava
que allí mai passava res
algú que va furgar massa
va descobrir un femer.
A la Secció de Crèdit
de la Cooperativa
els diners conforme entraven
s´escapaven en un sac.
Quan varen tancar la Caixa
hi hagué molta confusió:
ni inventari, ni vacances...
"tancament per defunció".
Al tècnic el consultaven
sobre aspectes dels bancals,
ara només li pregunten
"quan 'mos' tornen els cacaus?".
Quan es feu públic el drama
ja s´havia demanat
l´ajuda de la Comarca
i de la Generalitat.
Als que estaven fent-se casa
i als que pagaven lloguer,
als que anaven a casar-se
i als que no tenien res...
A tots ells i a molts que ignore
els ha deixat afonats:
els rics ara no són pobres
i els pobres més desgraciats.
La gent estava contenta
de tindre un compte corrent
i de comprar gramoxone
a Manolo "el bodeguer".
Hi havia qui presumia
de tindre domiciliat
la llum, l´aigua, el telèfon,
el sequiatge i el jornal.
La Junta Rectora explica
que després de rebuscar
Benaguasil fou el poble
que 'mos' va tindre pietat.
Les condicions de l´ajuda
no eren massa excel.lents:
cinc anys sense vore un duro
i un u per cent d´interés.
Els nostres veïns de Comarca
sempre han tingut més poder,
abans tenien el metro
i ara els nostres diners.
(Recitat)
Vinga, amics, la vida és curta
i plena de maldecaps,
però és millor viure pobre
que morir-se d´un desfalc.