Saludem a tot el poble
"en carinyo" i simpatia
i "en" permís de l´alcaldia
venim a cantar;
si la gent guarda silenci
com la urbanitat ensenya
ja voran el feix de llenya
que anem a tallar.
Per un xavo només
podran tindre vostés
una gran "paperà"
"en" cançons de "l´esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"
és una colla de grans "dotors".
Curem al poble i el netegem
perquè és un arbre
que té les rames
plenes de fem. Fem, fem.
Les fadrines d´este poble
mentre van buscant arrimo
ballen "en" Pere o "en" Ximo
"en" gran llibertat,
però quan ja tenen novio
giren veles "enseguida"
fent-mos creure que en sa vida
trencaren un plat.
I "después", volen dir
que no saben fer gir.
Quanta xica n´hi ha
que mereix una "esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"
és una colla de grans "dotors".
Curem al poble i el netegem
perquè és un arbre
que té les rames
plenes de fem. Fem, fem
Ara que no son "garsones"
a soletes les fadrines
ara volen fer-se nines
tambe les "casaes".
Però no saben les pobres
"lo" que aixina desmereixen
"pues" algunes "mos" pareixen
lletugues "pelaes".
Estes modes de huí
"mos" fan perdre el juí
La que vaja "pelà"
li farem una "esporgà"
Esta comparsa "d´esporgaors"...
Quan posaren la llum nova
"mos" digué la companyia
que la llum no faltaria
com és de costum.
Pero totes les promeses
han sigut bufes de tita
"pues" quan pixa Margarita
ja estem sense llum.
I la gent quant ve el mes
solta els xavos i res.
Quanta falta li fa
que li fem una "esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"...
Des de que caigué la grossa
en Vilamarxant un dia
tota la gent ensommia
"en" tindre "millons".
Coneguem a una fulana
jugadora sense coto
que per un bitllet de Loto
"empenyà" els faldons.
I el que vulga ser ric
que treballe a "despic".
I si no, ja vorà
com li fem una "esporgà".
En el cine d´este poble
un xicot que és "Safranero"
certa nit sense saber-ho
va perdre una mà.
Al mirar que estava curro
entre tots li la buscaren
i per fi li la trobaren
birbant un safrà.
És molt mala costum
el birbar sense llum.
Se mereix el "fulà"
que li fem una "esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"...
"Mos" netegen les gallines
"en" finura i elegància
sense que la vigilància
detinga el botxí.
Si la gent no s´espavila
i segueixen estes bromes
no van a deixarmos plomes
"pa" fer un coixí.
Cavallers, no hi dret
hi ha corral que esta net.
La Justicia voldrà
que li fem una "esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"...
Com "mos" furten les gallines
van els ous a preu de "plata"
dos parells, una beata
i són com "anous".
Una dona de Manises
que en buscava una dotzena
va dient a boca plena
que ací no n´hi han ous.
I n´hi han a grapats
però estan amagats.
Més de mil ne trobem
si "mosatros" esporguem.
Esta comparsa "d´esporgaors"...
En una caixeta forta
li va eixir al tio Diego
una pota de borrego
de l´any vit-i-dos.
Si "mesclaes" en el "tabaco"
estes coses expedeixen
qualsevol dia "mos" eixen
les turmes d´un gos.
"Fumaor", paga i tus
i segueixca l´abús.
Estanquers, convindrà
que vos fem una "esporgà".
Esta comparsa "d´esporgaors"...
Durant l´epoca del carnaval, era costum fer critica social amb cançonetes com la que ara ens ocupa. Algunes lletres inclus s´escrien en "paperets" que eren venuts per una modica quantitat.
Ací teniu la reproduccio d´un dels "paperets" originals que circularen durant els anys anteriors a la Guerra Civil.
La autoria d´esta cançó està atribuïda a Alberto Martin (cap visible del grup anomenat EL DIRECTORI).