Castell de Terçol

El castell de Castellterçol o castell de Terçol, és situat al sud de la població, coronant un petit turó amb roures i alzines al mig d'una vall drenada pel torrent del Castell que desguassa sota el mas de la Noguera en la riera de Salt Gener o riera de Sant Quirze Safaja.

Existent ja el 898, a la fi del segle XIII era en poder de la família que adoptaria com a nom familiar el de Tedmar, Xetmar i finalment Xemmar, i que al segle XIII emigraria cap a terres gironines. Aquest castell, centre de la jurisdicció del terme, es considerava del terme del comtat de Manresa i diòcesi de Vic, i va ésser símbol de la possessió del terme, fins que per privilegi reial del 1575, el terme es deslliurà del seus darrers senyors, els abats de l'Estany, i esdevingué vila de domini reial amb consell propi de batlle i jurats.

El castell va anar perdent la seva funció militar i, tot i continuar sent el centre del terme de Castellterçol, va esdevenir una masoveria, i les terres i la ferreria que posseïa, arrendades a persones del terme.

L'edificació té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres, el cos ruïnós de l'antiga fortalesa medieval i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d'accés de la part est del puig del castell. Fa la impressió que és enclotat, però des d'allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals; en la seva part oest, més accessible, es va excavar un fossat artificial a la penya.

PER SABER MÉS

• Pladevall, A. (1990). Castellterçol. Història de la vila i del seu terme. Vic: Eumo.