El ritme
La pulsació. Batec que es va repetint i que permet ordenar els ritmes.
Els temps: els diferents “tempi”. Indicació del grau de velocitat a que s'ha d'interpretar una obra musical.
Largo, Lento, Adagio, Moderato, Andante, Allegretto, Allegro, Presto, Vivave
Ritme. Combinació d'accents i de sons més curts i més llargs, agrupats en frases que tenen sentit musical.
Figures rítmiques. Signes de notació que representen la duració dels sons. Rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera,...
Quadre d’equivalències de les figures de notes: La rodona es pren com a unitat.
Les blanques i figures de valor inferior porten "pal" que es col.loca a la dreta de la nota si el pal es cap per amunt i cap a l’esquerra quan es cap per avall.
Usualment els pals s’escriuen cap per amunt quan la nota està col.locada en una línia o espai inferior a la línia central del pentagrama i cap per avall si està per sobra.
Les pliques s’utilitzen per les corxeres o figures de valor inferior, es col.loquen sempre a la dreta del pal, al seu extrem i amb l’inclinació al contrari.
La barra s’utilitza com a substitut de les pliques quan hi han al menys dues figures iguals.
Silencis o pauses. Signes gràfics que representen l'absència de so. Cada figura de nota te un silenci que li correspon en duració.
Compàs: simple i compost.
Unitat de mesura que suggereix els accents d'una composició.
Temps del compàs. Cada compàs es divideix en períodes de temps d’igual duració anomenats temps.
El quebrat del compàs Es col.loca després de la clau i ens defineix el compàs.
El compàs és el resultat de l’accentuació periòdica de les pulsacions i serveixen per organitzar el ritme en la música occidental.
Hi ha diversos tipus de compàs segons si l'accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions.
Els compassos s'expressen amb dues xifres en forma de trencat que indiquen el valor fraccionari de la rodona que entra a cada compàs.
El numerador indica quantitat : 2,3,4,6,9,12.
El denominador ens diu de què : 1= rodones / 2 = blanques / 4 = negres / 8 = corxeres, etc., el valor que té la figura en relació a la rodona.
Els compassos simples poden subdividir els temps amb meitats i la figura que ocupa un temps és sense punt, i els compostos subdivideixen els temps en terços i la figura que ocupa un temps és amb punt.
Compassos simples i compostos
Es consideren simples els compassos de temps binaris representats per figures simples, sense puntet.
Es consideren compostos els compassos de temps ternaris representats per figures amb puntet.
Compassos simples més usuals i els seus compostos corresponents:
2/4.........................6/8
3/4.........................9/8
4/4.........................12/8
2/2.........................6/
L'obstinat. Ritme o melodia que es va repetint insistentment per acompanyar una música
Les polirítmies. Dos o més ritmes que sonen alhora.
El puntet. Augmenta a la figura o silenci la meitat del seu valor.
La lligadura. Línia corba que indica que dues o més notes de la mateixa altura s'han d'interpretar en una sola emissió de so.
Començaments i finals segons l'accent
Començament tètic: Es produeix quan la primera nota de la melodia coincideix amb la primera pulsació forta. Per tant, el primer compàs compleix en pulsacions allò indicat al compàs numèric:
Començament anacrúsic: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença abans de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric. En realitat, el ritme no comença immediatament sinó després de la primera línia divisòria.
Començament acèfal: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença després de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric.
Finals de frase
Masculí , quan el final coincideix amb la pulsació forta.
Femení quan no coincideix.
Cal fer notar que se sol complir l’anomenada “llei de l’alternança”: un final femení , un de masculí.
Baixant de la font del gat,una noia, una noia
baixant de la font del gat,una noia i un soldat.
Noia és femení (perquè l’accent cau a la penúltima síl·laba). Soldat és masculí (perquè l’accent cau a l’ultima síl·laba)
Enllaços per treballar el ritme, pulsació tempo, compassos, ...:
http://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/