Wolfgang Amadeus Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor de música clàssica. Fou probablement el músic més famós; les seves primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven forma part de l'Escola de Viena.
La producció de Mozart és extraordinàriament extensa, s'ha afirmat que cap altre compositor no ha assolit tal mestria en tants mitjans diferents, encara que les seves òperes són les que realment tanquen la clau de l'essència del seu estil. Basant-se en les reformes operístiques de Gluck, Mozart va combinar una vívida caracterització vocal amb l'èmfasi en l'expressivitat i el timbre orquestral per aconseguir una concepció molt més dramàtica de la plantejada fins llavors.
La seva música, de formes ja fortament consolidades, poques vegades ha estat considerada revolucionària, però al públic de l'època, sens dubte, li va resultar difícil apreciar algunes de les seves obres, especialment a causa dels sorprenents contrasts, complexitat i harmonia de vegades dissonant. Mozart va assimilar els estils musicals europeus més importants quan era nen, per la qual cosa la seva obra posterior va fusionar la lírica italiana, la brillantor francesa i els procediments de composició centreeuropeus, amb un sentit natural de la simetria, que ha acabat per personificar el refinament clàssic.
La llista d'obres de Mozart va ser catalogada per Ludwig von Köchel el 1832 en el Köchel Verzeichnis. Està formada per 626 opus(obres). La producció simfònica i instrumental consta de:
- 41 simfonies, entre les quals destaquen:
- Simfonia núm. 35 Haffner en re major, KV 385 (juliol-agost 1782),
- Simfonia núm. 36 Linz en do major, KV 425 (novembre 1783),
- Simfonia núm. 38 Praga en re major, KV 504 (finals 1786),
- Simfonia núm. 39 en mi bemoll major, KV 543 (juliol-agost 1788),
- Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (juliol-agost 1788) i
- Simfonia núm. 41 Júpiter en do major, KV 551) (juliol-agost 1788);
- concerts (27 concerts per a piano, 5 per a violí i diversos per a altres instruments)
- sonates
- música de cambra (duets, trios, quartets i quintets)
- 61 divertimentos
- serenates com per exemple Eine kleine Nachtmusik
- marxes
- 22 òperes, a partir de 1781, i després d'algunes òperes menors, arribarien els seus grans títols :
- Idomeneo (1781)
- El rapte del serrall (1782), singspiel, considerat per alguns la primera gran òpera còmica alemanya
- Les noces de Fígaro (1786)
- Don Giovanni (1787)
- Così fan tutte (Així fan totes, 1790), escrites les tres últimes en italià amb llibrets de Lorenzo da Ponte
- La flauta màgica (1791), en la qual es reflecteixen els ritus i ideals maçònics
- La clemenza di Tito (1791).