Flauta

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació. El seu so es produeix quan l'aire de la persona arriba al forat on està ubicat el bisell. El seu so és extraordinàriament clar i dolç.

El bisell és un sistema de producció de so en un grup d'aeròfons, consistent en una aresta esmolada que es troba a l'embocadura de l'instrument, a l'inici del tub sonor. La seva funció és tallar el flux d'aire que hi insufla l'instrumentista. D'aquesta manera, aquest entra en vibració. Una part de l'aire queda desviat cap a l'exterior del tub i una altra, menor, entra al tub i produeix el so resultant.

L'embocadura es refereix a la part d'un instrument que està en contacte amb els llavis del music.