Embedded Files
Què és la flauta de bec o la flauta dolça?
La flauta de bec o flauta dolça és un dels instruments més primitius i comuns en totes les grans civilitzacions. Amb la forma actual van arribar d'Àsia a Europa durant l'Edat Mitjana. Al segle XVI ja trobem famílies senceres de flautes, molt importants durant el renaixement i barroc.
Tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força a dins del tub.
El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats, set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de l'aire i per tant més greu és el seu so.
També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta.
Page updated
Google Sites
Report abuse