3.Compteig

Els desenvolupament del compteig, junt amb el treball al voltant de la recta numèrica, en Educació Infantil i en el primer cicle d'Educació Primària sembla del tot imprescindible per a aconseguir un bon domini de la numeració i del càlcul, tant mental com escrit.

ESTADIS EN L'ADQUISICIÓ DEL COMPTEIG.

Nivell 1 = nivell corda: el xiquet o xiqueta recita de memòria la successió numèrica, però no sap on comença i on acaba cada paraula. No li serveix per a comptar objectes.

Nivell 2 = cadena irrompible: el xiquet o xiqueta és capaç de recitar la cadena numèrica, però soles si comença per l'1. Ja diferencia les paraules que designen els números. Ja pot comptar.

Nivell 3 = cadena trencable: el xiquet o xiqueta pot començar a comptar des de qualsevol número sense que siga necessari començar per l'1.

Nivell 4 = cadena numerable: el xiquet o xiqueta pot començar a comptar des de qualsevol número i es “para” quan arriba al número que busca.

Nivell 5 = cadena bidireccional: el xiquet o xiqueta a arribat al nivell de cadena numerable, però en el dos sentits, cap endavant i cap endarrere.

A banda d'aquests estadis també hem de comentar que els alumnes solen dominar el compteig dels números per trams i aquests trams es van ampliant a mesura que progressen els seus aprenentatges. Els trams són els següents:

De l'1 al 10.

Del 10 al 20.

Del 20 al 50.

Del 50 al 100.

Del 100 al 200.

Del 200 al 500.

Del 500 al 1.000.

Del 1.000 al 10.000.

Del 10.000 al 100.000

Del 100.000 al 1.000.000

Del 1.000.0000 cap endavant.

Hem d'ajudar als xiquets i xiquetes a avançar en els estadis d'aprenentatge provocant els seus progressos mitjançant el plantejament d'activitats que inciten a la reflexió respecte a la forma en que es compten les col·leccions d'objectes. Per exemple: la presentació d'un gran nombre d'objectes representa un conflicte que els alumnes han de solucionar mitjançant l'agrupament (aproximació al sistema de numeració decimal)

A banda d'aquest plantejament més global del treball del compteig podem planificar una sèrie de continguts més detallats i seqüencialitzar-los amb la intenció de provocar el seu aprenentatge:

• • Comptar cap endavant d'un en un.

  • Comptar cap endarrere d'un en un.

  • Fer agrupaments per a comptar: compteig per grups.

  • Comptar de 2 en 2.

  • Comptar de 5 en 5.

  • Comptar de 10 en 10.

  • Provocar el sobrecompteig: comptar a partir de qualsevol número sense tornar a començar des de l'un.

  • Sobrecomptar a partir del número més alt en una suma. Ex. 7 + 29 → començar a comptar a partir del 29.

  • Descomptar per a restar (comptar cap enrere). Ex. 25 – 3 → 24, 23, 22.

  • Comptar a partir del número menor per a restar (resta com a complementària de la suma. Ex. 23 – 19 → 19 + ? = 23 → 20, 21, 22 i 23, total quatre salts.

Menció especial ha de tenir la percepció de quantitats a cop d'ull, tot i que no es tracta en realitat de compteig (ja que no es compta d'un en un mitjançant una correspondència biunívoca), sinó que es percep el número d'una col·lecció de manera global, sense comptar. Encara que comparteix el mateix objectiu que el compteig: determinar el número d'una col·lecció.