Embedded Files
BLOC 1: La llengua llatina
1. Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia.
2. Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsic dels
casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de
freqüència.
3. Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, indefinits, interrogatius, personals,
possessius i relatius.
4. Morfosintaxi verbal.
a) Formes personals actives i passives que presenten un índex elevat de
freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu)
b) Formes no personals actives i passives (participis de present i de passat; infinitius de present i de
passat).
Activitats:
c) Construccions de participi i d’infinitiu.
d) Formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de freqüència.
5. Sintaxi de l’oració simple.
Activitats:
- Declinacions: casos i funcions.
6. Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent en llatí. Oracions
de relatiu. Construccions introduïdes per les conjuncions CVM (temporals i temporals-causals),
VT (completives, finals, consecutives) / NE (completives i finals) i VT NON (consecutives).
7. Preposicions i conjuncions més habituals.
Activitats de gramàtica llatina.
BLOC 2: Els textos llatins i la seva interpretació
1. Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que
presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.
2. Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen el textos llatins.
3. Ús del diccionari de llatí.
BLOC 3: El lèxic llatí
1. Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català.
BLOC 4: Roma i la pervivència de la cultura clàssica
1. Civilització romana.
1.1. Urbanisme (disseny, fundació i traçat de les ciutats, muralles) i obres públiques (aqüeductes,
ponts i vies).
Reconstrucció virtual del fòrum de la ciutat romana d'Exeter (Anglaterra), incloent-hi la basílica, la cúria i una botiga.
1.2. L’habitatge (domus, uillae i insulae).
Visita virtual a la vil·la urbana de Torre Llauder (Mataró).
1.3. El temps d’oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que s’hi
desenvolupaven.
Activitats: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
1.4. Els temples.
2. Patrimoni arqueològic.
2.1. La presència romana a Catalunya:
- Barcino
- Emporiae
- Ilerda
- Tarraco.
2.2. La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.
3. Literatura. Principals gèneres i autors llatins.
3.1. Poesia dramàtica: Plaute i Terenci.
3.2. Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic.
3.3. Poesia lírica: Horaci.
3.4. Poesia elegíaca: Ovidi.
3.5. Prosa historiogràfica: Tit Livi.
Lectures obligatòries
- VIRGILI, Eneida.
Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
Suïcidi de Dido (4, 630-705).
Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
La posteritat. August (6, 788-807).
Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502). Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).
- PLAUTE, Miles Gloriosus.
Page updated
Google Sites
Report abuse