Tines dels 3 salts

Origen

Llorenç Ferrer explica com es va gestar la construcció d'aquestes tines i les posa com a exemple de com podia haver estat la construcció dels grups col·lectius de tines tan característics d'aquestes terres:

El 23 de setembre de 1857 Joan Casajoana Sala, pagès de Sant Fruitós de Bages i propietari dels masos Casajoana i Planes de Rocafort, establia a rabassa morta 90 quarteres de terra per un termini de 100 anys a Josep Sala, Domingo Sala,Joan Canals, Agustí Creus, Ignasi Morell i Josep Galobart, apgesos de Sant Fruitós. La peça de terra formava part del mas Planes que havia estat comprat per  Casajoana a mitjans del s. XVIII al mas Roviralta. 

Els sis parcers tenien l'obligació de plantar-la de vinya en els propers quatre anys i així ho van fer, tot i que no sabem com es van organitzar. En el contracte es pacta: "Que deberan los adquisidores construir  a sus costes y con toda la seguridad debida dentro de cuatro años  en la tierra establecida un lagar a favor del amo de la cabida necesaria para colocar en él la porte dominical del fruto con el cubierto i las tancas correspondientes, en cuyo lagar deberan los adquisidores llevar a sus costas la parte dominical de los frutos... Que los adquisidores deberan tambien construir dentro de igual término de cuatro años seis otros lagares para colocar en ellos la parte de frutos correspondiente a los mismos adquisidores de los resultantes de la tierra establecida y no de otra tierra ni de otra persona alguna, cuyos lagares finido el establecimiento quedaran de exclusiva propiedad del estabiliente"

Descripció

La planta de les tines és de forma circular. La part inferior dels murs es realitzen amb pedra i morter de calç. Els dipòsits són recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i, l’obertura superior d’aquests on recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amorterades on, al centre, existeix una obertura de forma quadrada, normalment de 85 x 85 cm.  La part superior dels murs són fets amb pedra sense material d’unió on es localitzen les entrades a les tines i finestres, en alguns casos. Les entrades presenten els muntants verticals coronant generalment en llinda. Sobre els murs s’estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és feta amb el mètode d’aproximació de filades, sobre la que s’estén una capa de sorra i pedruscall. Es descriuen les tines d’esquerra a dreta col•locant-nos enfront a les entrades.

La Tina nº1, a excepció de les altres, presenta la coberta totalment reformada, emprant-se totxanes amorterades per a la seva realització. No és construïda amb el mètode d’aproximació per filades. La coronació de l’entrada és amb llinda simple de dimensions 140 cm de llargada per 44 cm d’amplada per 13 cm de gruix (a partir d’ara llindes; llargada x amplada x gruix). Hi trobem també una finestreta i una inscripció a l’esglaó d’entrada amb les inicials “JMV”.

La Tina nº2 presenta la coberta de falsa cúpula, sota la qual s’hi encasta un ganxo de ferro. La coronació de l’entrada és amb llinda simple de 150 x 40 x 10 cm. Les llindes de totes les tines són força treballades prenent la forma arrodonida que dibuixa el dipòsit. Presenta una finestreta.

La Tina nº3 presenta dues llindes una d’exterior de 150 x 30 x 20 cm i una d’interior. No presenta finestra.

La Tina nº4 té la coronació de l’entrada amb llinda simple i presenta una finestreta.

La Tina nº5 té una única llinda de dimensions 100 x 60 x 12 cm. En aquest cas, l’obertura que presenta la part superior del dipòsit és de 130 x 100 cm. A l’interior s’hi observa un amagatall.

La Tina nº6 presenta dues llindes una d’exterior de 120 x 12 x 45 cm i una d’interior. No presenta finestra.

Finalment trobem la Tina nº7. Presenta una única llinda de 85 x 55 x 10 cm i una finestra. Actualment aquesta tina i l’anterior s’usen com a dipòsit d’aigua.  

Els brocs de les tines s’ubiquen al sud i queden a l’exterior amb l’excepció de la tina nº2 que queda a l’interior de la barraca.

S’hi han realitzat varis treballs de reconstrucció fet que ha ajudat a mantenir-les en un bon estat de conservació.

Aquestes  tines estaven en terres del mas Planes. Dit mas havia pertangut al mas de Roviralta per haver-ne agregat  l'any 1635 la casa i terres, junt amb altres quatre masos més. A causa de la construcció d'una gravera que per dues vegades i en temps diferent es va obrir en el mateix lloc on havia estat la casa, van desaparèixer totalment les ruïnes que a mig segle XX encara es podien reconèixer. Les tines que quedaven separades de la casa, més cap a llevant, van quedar conservades. Encara hi ha el record oral al mas de Roviralta que aquestes tines havien pertangut a Roviralta. Després en temps dels Aguilar com a hereus del mas van passar a pertànyer al mas de Casajoana entre els anys 1754 i 1755, és a dir que podrien haver estat construïdes en temps de pertinència al mas de Roviralta, entre els anys 1635 al 1754. Aquest cup està format per un total de 7 tines enlairades sobre el sòl, no pas enfonsades d’unes 75 o 80 càrregues cadascuna i molt ben conservades junt amb un petit tancat. Actualment, forma part d’una fàbrica en treballs ceràmics que les han conservat i millorat.

(Informació aportada per Josep Camprubí)