La vinya a Rocafort

El mas Oristrell

Segons les dades de l'historiador Llorenç Ferrer en l'amillarament (declaracions de propietat de la terra per pagar imposts) fet el 1860 el terme de Rocafort tenia 646,4 ha. de vinya (el 37,9% de les terres totals), A Mura n'hi havia 366 ha. (el 14%) i a Talamanca 503 ha (29,5%). És a dir que una de cada tres ha. d'aquests termes estaven dedicades a la vinya.

L'any 1861 les terres del terme de Rocafort estaven repartides entre els masos següents: Arbosset, Casasaies, Casajoana, Farell (Mura), Flequer, Grauetes, Lleonart, Marcet, Maronas, Oristrell, Plaià, Prat, Putxet (Mura), Roviralta, Riera, sant Esteve (Talamanca) Serra delaiglesia, Serra de Pungrau, Toscas, Vilomara i Ventaiol. Els masos amb més extensió de vinya eren: Casasaies, Roviralta, Casajoana, Vilomara i Oristrell.

Per tal de copsar la importància que va tenir el contracte de rabassa morta en aquest municipi Llorenç Ferrer indica que el 32 % de les terres totals del municipi estaven conreades sota aquest contracte, cosa que suposava que hi havia 322 parcel·les de terra establertes a 184 rabassaires. L'extensió mitjana d'aquestes parcel·les era de 5,76 quarteres (1,5 ha. aprox.). El 80,7 % de la vinya del municipi es conreava a rabassa morta, la resta és la que conreaven de forma directa els propietaris dels masos.

El mas d'Oristrell exemplifica el que explica Ferrer. Aquest mas el 1861 declarava una extensió de 182,6 ha. que es conreaven de la manera que s'aprecia a la taula annexa. Com es veu, la major part de terres conreades ho estaven a rabassa morta, és a dir que els amos del mas havien optat per cedir el bosc i l'erm que tenien en parcel·les a rabassa a petits pagesos perquè les plantessin de vinya i rebre a canvi una quarta part de la verema. I encara tenia suficient bosc i erm per establir a nous rabassaires si la demanda de vi continuava pujant, com passà amb l'arribada de la fil·loxera a França. Les dades són clares: el 25% del total del mas i el 85,7% de les vinyes estaven conreades a rabassa morta. En aquells moments el mas Oristrell tenia 29 parcel·les establertes a rabassa que conreaven 25 parcers, pagesos majoritàriament de Rocafort i del nou nucli del Pont de Vilomara.

Resum de l'amillarament de 1861 dels masos de Rocafort amb indicació de les vinyes de conreu directe dels masos i els de rabassa. Destaquen alguns masos amb terres dedicades a la vinya en les dues modalitats: Casasaies, Roviralta, Casajoana, Vilomara i Oristrell.

A continuació es transcriu l'extracte de les llibretes de Joan Serra Vila mesurador de Rocafort amb el registre de les compres de cargues de vi que feia a les cases i masies de Rocafort. L'extracte està fet pel seu fill Isidre Serra de cal Isabel.


"Tot això o puc di perquè el meu Para ba se el Mesurado de Rocafort

des del dia que ban marcha el de Cal Miquel que-re el Mesurado. el 1929. fin que varem marcha a Manresa el 1933 quens barem establi a la taberna dels Dolos. (Ara Bar Monegal), que toca el pont de ferro dels Catalans) i vem esta alla fins al final de la guerra del 1936 al 1939.

Jo tenia les llistes de les cargues que-l meu Para compraba a cada casa de Rocafort, Mura i Talamanque i que ell venia a Vic, Ripoll, Campdevànol i tote aquella demarcasió.

Soc L'Isidre de Cal Isabel i tinc 83 anys. Grasies per llegirme. Tot aixo es extret d'unes llibretes que tenia el meu Pare Joan Serra Vila.

Relacio del Vi qu-es collie a Rocafort del Bages entre els anys 1929-1934.

Graus 11-12-13 i Une tine de 50  cargues 14 graus

Preus entre 22 pts i 24 pts cargue.

Une carga tenia 128 litres. Pes normal 121,6 klus.

Suma: 3.395 cargues = 434.560 litres

Després de la guerra civil les declaracions de producció de vi va anar minvant segons reflecteix aquesta taula: