Tines de Roviralta II

El Pont de Vilomara i Rocafort. X406092 Y4619113

Conjunt de dues tines circulars amb barraca annexa.

El conjunt no conserva la coberta, però si tota l'alçada dels murs que permet veire que la coberta era a doble vessant, possiblement de lloses de pedra. Igual que la barraca. Construcció amb una barraca de planta rectangular. En la llinda de la porta d'accés una inscripció: Toni 17   Komas 52

Les tines del Toni, situades a la vora mateix i pel cantó de migdia del Camp Gran o també dit de les Hortes. D’aquest interessant cup de tines es té la documentació i contracte de la seva edificació: l'any 1747 es va arrendar un tros de terra a un tal Silvestre Serra, però va morir en aquest temps, llavors aquest tros de terra va passar a Antoni Comas a l’any 1750 en el qual obtenia permís per edificar una tina, que així va fer l'any 1752, any que està gravat a la llinda del portal d’entrada. 

En un document, es diu que en Francesc Aguilar, pagès de Rocafort i la seva esposa Maria Aguilar i Rovira de Roviralta, signen un conveni segons el qual "donen facultat y concedeixen ple poder al sobre dit Anton Comas (...) de fer una tina de modo apareixerà a ell y als seus allí ahon voldran dins de aquella pessa de terra de tinguda de una quaratera de sembradura de blat poch mes o menos, situada en dit terme de Rocafort de pertiencias del mas de Roviralta, que dit Anton Comas te y posseeix a rabassa morta, per títol de venda son favor feta per Silvestre Serra, pagès del mateix terme de Rocafort (...). La qual pessa de terra fou establerte a favor de dit Silvestre Serra a rabassa morta per Magi Vilar i de Sola y Maria Rosa Vilar y Font Sirarench, conjugues"

A l’any 1758 s’obté un altre permís per construir-hi una segona tina al costat de la primera.

Aquest cup està compost per un tancat amb el portal que mira cap a migdia per damunt mateix i a la vora d’un petit cingle de roca en el qual hi ha restes de fòssils enganxats a la roca del cingle. La llinda d’aquest portal està gravada amb la data i nom del seu fundador: Toni Komas 1.752. La llinda actualment està esquerdada que perilla la seva caiguda. En aquest tancat donen les 2 boixes de les tines que està format el cup amb una amplada d’uns 2 metres i mig per una llargada d’uns 3’75 metres. El sostre està fet de volta i cobert per grosses lloses de pedra posades en forma d’escama, la qual val a dir que és l’única construcció en el conreu feta d’aquesta manera. Per dins una finestra triangular oberta cap al cantó de sol ixent. A la paret de ponent unes postades. Al sostre en un racó hi ha un forat que servia de xemeneia per la sortida del fum. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una post feta de fusta, podent-ne veure els forats a la paret per encastar-hi els troncs que aguantaven un doble sostre suficient per dormir-hi. A sobre mateix de la boixa de la tina més xica o la del cantó de sol ixent hi ha un altre gravat, tanmateix, amb el nom del fundador TONI KOMAS i un gravat cruciforme.

Pel cantó de ponent hi ha un altre cobert més petit i fet més tard l'any 1851 i segons. En aquest any s’entrega una d’aquestes tines a un tal Romà Camprubí Oliveres dit Roviralta el qual se li concedeix permís per construir un cobert per cabuda dos animals i veremadors. Segons el contracte, s’hauria d’haver fet al cantó de llevant, però per la proximitat del cingle es va fer el cantó de ponent d’una llargada de 3’16 metres per 2’70 metres d’amplada. En Romà va morir l'any 1859. El seu fill Salvador va passar i disposar les tines al servei del mas. La tina més gran és la del cantó de ponent amb una alçada de sis filades i d’amplada 18 lloses amb una cabuda d’unes 55 cargues. La tina xica del cantó de sol ixent té 5 filades d’altura i amb una amplada de 17 lloses amb una cabuda de 45 cargues. L’entrada per buidar la verema és pel cantó de tramuntana. Pel costat del portal d’entrada hi ha un altre tros de pedra gravada amb inicials i data feta més tard. A un costat del portal d’entrada hi ha altre gravat amb les inicials RCA i la data 1856, que correspon en el temps d’aquest darrer propietari.

(Informació facilitada per Josep Camprubí)