correspondants

L'experiència del grup de joves que viatja al Txad amb el projecte Enxartxad no seria el mateix si no existís la figura del "correspondant".

Abans de marxar cap al Txad, cada jove es posa en contacte per e-mail amb un jove més o menys de la seva edat txadià, amb el qual estableix una correspondència durant els mesos anteriors a l'estada al país.

Un cop el grup de Barcelona és al Txad es troben amb el grup d'allà, es coneixen, i a poc a poc van establint lligams, amb persones concretes, properes, que els acompanyaran al llarg de la seva estada i els facilitaran entrar més a fons al país, a la seva realitat. Junts faran totes les activitats, compartiran l'experiència, viscuda de maneres diferents, i tant uns com els altres sortiran enriquits.

Parlar, debatre, riure, plorar, pregar... descobrir que al cap i a la fi tots som iguals, sentim, desitgem, somiem... que les diferències que un veu a simple vista, la distància que en un moment ens separa, a poc a poc es va escurçant, ens anem apropant, i anem fent més nostres les vides dels altres.