El moneder

Una vegada vaig conèixer un noiet que es deia Mohamed que tornava a la casa dels seus pares després d’haver treballat una temporada a fora i, com que tots dos anàvem al mateix lloc, vam estar uns dies plegats.

Moltes vegades viatjar és perillós, sobretot si no deixes de trobar-te lladres que et van prenent els diners que portes al moneder. Aquell viatge va ser horrorós. Cada nit quan m’adormia venia un lladre i em prenia els diners del moneder. Així van passar una, dues, tres, quatre nits. En canvi, a en Mohamed mai li prenien els diners. Jo, fins i tot vaig arribar a sospitar si no era ell el lladre, però això no podia ser, perquè era molt bon noi.

La cinquena nit, abans d’adormir-nos, li vaig preguntar com s’ho feia perquè no li robessin mai i, en canvi, a mi sí. I ell em va dir tot rient:

– Ah, és ben senzill. És que el meu moneder és una mica especial.

I quan me’l va ensenyar ho vaig entendre tot, perquè a dins del moneder hi havia una serp que quan l’obries treia el cap a fora.

Al cap d’un parell de dies vam arribar al seu poble i, després de passar-hi la nit, l’endemà jo vaig seguir el meu viatge. Quan ens vam acomiadar, en Mohamed em va regalar el seu moneder i des de llavors no m’han robat mai més.