El mocador negre

Una vegada vaig conèixer una dona que es deia Titrit, que en la nostra llengua vol dir Estel. La Titrit era de la tribu dels Aït Tata, i vivia al desert en una tenda. Sempre portava un mocador negre al cap, que li cobria tota l’esquena i, un vespre, vaig preguntar-li perquè no se’l treia mai. Ella, es va posar a riure i em va dir que els Aït Tata creuen que quan una persona fa una malifeta es converteix en un animal fins que ja s’ha portat prou bé i pot convertir-se una altra vegada en una persona.

Un dia, quan encara era petita, la mare de la Titrit va posar-li un mocador negre al cap i va dir-li que a partir d’aquell moment l’hauria de portar sempre posat perquè així ho havia fet la seva mare, i la mare de la seva mare, i la mare de la mare de la seva mare, etcètera (que vol dir “i la resta”). La mare de la Titrit també va dir-li que una vegada una nena no va fer cas de la seva mare i es va treure el mocador i, com que aquella nena portava una camisa blanca, es va convertir en una cigonya per a tota la vida, amb la seva camisa blanca i el seu mocador negre.

La Titrit em va dir que ella no havia provat de treure’s mai el mocador durant el dia i que era molt còmode portar-lo posat. Quan vaig preguntar-li com és que hi tenia aquells lluentons tan bonics en forma d’estrelles cosits al mocador, em va contestar que el seu mocador li feia com de cel i que no m’havia d’estranyar gens que en un cel hi haguessin estrelles, que en la seva llengua es diuen titran.